Publicitat
Publicitat

BANCARITZACIÓ

Zapatero matisa que el país asiàtic no s'ha compromès

La Xina no garanteix que inverteixi en les caixes

La Xina té diners i n'invertirà a Espanya, però no hi ha dades de quants ni de quins fons procediran. L'executiu espanyol ha reconegut que hi va haver un error de comunicació que no ha molestat Hu Jintao.

El govern espanyol va haver de rectificar. No és veritat que el fons sobirà China Investment Corporation (CIC) vulgui invertir 9.300 milions d'euros en les caixes espanyoles. De totes aquestes dades només n'hi ha una de certa, que la Xina té diners i està estudiant on invertir-los. Però els diners no són del CIC sinó d'altres fons d'inversió, no es tracta de 9.300 milions d'euros sinó de dòlars (6.000 milions d'euros), i que es destinin a les caixes espanyoles és una possibilitat.

Fonts de l'executiu espanyol havien informat dimecres que representants del fons d'inversió havien fet aquest anunci durant la reunió amb Rodríguez Zapatero, i així ho recollien les agències de notícies. Ahir al matí un portaveu d'aquesta empresa ho va desmentir. El líder del PP, Mariano Rajoy, de seguida va acusar Zapatero d'enganyar, de ser "poc prudent i molt frívol". Va afegir que aquestes declaracions "afecten Espanya i el seu crèdit" i va lamentar que cal més serietat.

La Xina no està molesta. El president del país asiàtic, Hu Jintao, va afirmar que la visita de Zapatero havia estat "tot un èxit" i va dir que treballaran per impulsar la inversió a l'Estat. I el president espanyol va destacar la solvència d'Espanya, que va comparar amb un "transatlàntic poderós" -el mateix dia que es va enfonsar el Titanic ara fa 99 anys-. D'altra banda, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, sí que va firmar un acord comercial a Singapur, sota l'atenta mirada de Rodríguez Zapatero. Qui no perd el temps és el president del Santander, Emilio Botín, que aquesta setmana ha viatjat a la Xina per defensar el seu banc com "el soci ideal" per als grans inversors. El president de La Caixa, Isidre Fainé, va dir dimecres que també hi havia d'anar.

Que el govern espanyol tingui problemes de comunicació, o que directament s'equivoqui, no és notícia. Això sí, durant els últims mesos passa menys. Sobretot, des del pas de la política del talante a la reformista, i encara més des de l'octubre passat, quan hi va haver la remodelació de l'executiu que va expulsar María Teresa Fernández de la Vega. Una de les rectificacions més sonades va ser la publicació del decret que prohibia als ajuntaments endeutar-se, el maig de l'any passat. Per Salgado, va ser un error, pel vicepresident tercer, Manuel Chaves, va ser una decisió que es va haver de rectificar per la pressió dels consistoris. Entre les rectificacions de Zapatero hi té un lloc destacadíssim la retallada en polítiques socials després de repetir que no en faria, o quan va dir que respectaria l'Estatut que aprovés el Parlament.

Els cotxes Chery no arriben

No és la primera vegada que la comunicació sobre plans inversors amb socis xinesos ha fet anar tothom de corcoll. Fa més de mig any, el govern de la Generalitat, llavors en mans del tripartit, va confirmar l'interès del fabricant de cotxes xinès Chery per implantar-se a Catalunya.

Però després d'aquest anunci inicial, que va arribar a quantificar-se com una inversió milionària que crearia milers de llocs de treball, no hi ha cap notícia concreta que demostri ni tan sols si el projecte continua viu sobre la taula de la multinacional. De l'estudi previ que, segons es va dir, estava duent a terme l'empresa per veure si la fàbrica a Catalunya era viable tampoc se'n sap res. Mentrestant, Chery ja ha aterrat a Turquia, on ha implantat una fàbrica que, de moment, no serveix al mercat de la UE.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT