Publicitat
Publicitat

EL DEBAT DELS IMPOSTOS

Uns 9.000 espanyols ingressen més de 480.000 euros

ZP mira França de reüll per cobrar més als rics

Avui, el govern espanyol podria apujar els impostos a les rendes altes, tal com ha fet França. A l'Estat, els contribuents amb ingressos de més de 480.000 euros anuals només són un 0,05% del total.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero no és aliè al debat obert durant els últims dies sobre la pressió fiscal de les rendes altes i la seva contribució en la cursa per rebaixar el dèficit públic. Per això és probable que el consell de ministres d'avui adopti alguna decisió en aquest sentit, tal com va deixar entreveure dimecres Elena Salgado, vicepresidenta i ministra d'Economia.

Salgado va dir que no es crearia un nou tribut, sinó que la reforma es podria fer apujant la pressió impositiva a aquestes rendes més elevades. El govern francès va atendre la sol·licitud de setze de les principals fortunes del país de pagar un nou impost i va anunciar dimecres un tribut del 3% per als contribuents amb ingressos superiors al mig milió d'euros anuals. La diferència, tal com es va encarregar de recordar la mateixa Salgado, és que la Moncloa no ha rebut aquesta petició per part dels rics espanyols.

Grècia i Itàlia també han inclòs mesures similars en els seus plans d'austeritat. Atenes ha imposat un tribut d'entre l'1% i el 4% per a les rendes altes, mentre que Roma ha creat un "impost solidari" que suposarà increments del 5% per a les rendes anuals superiors als 90.000 euros i del 10% per a les que excedeixin els 150.000 euros.

El 2008 (últim exercici amb dades disponibles a la web de l'Agència Tributària) hi havia a Espanya 8.875 contribuents amb rendes superiors als 480.000 euros anuals, xifra que equival al 0,05% dels contribuents espanyols. Aquests van pagar a Hisenda 3.930 milions d'euros en concepte d'IRPF, un 1,21% del total recaptat (325.175 milions d'euros). La càrrega impositiva per a aquestes rendes supera a Espanya el 40% dels ingressos.

L'impost de patrimoni

Una altra via que l'executiu espanyol podria utilitzar per gravar les rendes més altes és recuperar l'impost de patrimoni, que si bé no està suprimit formalment, està bonificat al 100%. El 2007 (l'últim exercici que va estar en vigor) l'Estat va ingressar 2.121 milions d'euros amb aquest impost. Hi va haver 981.498 persones que el van pagar.

A Catalunya, la comunitat que més diners va aportar per aquest concepte -seguida de Madrid-, van pagar-lo 254.259 persones. L'aportació total va ser de 533,6 milions d'euros. En el cas que s'acabi recuperant aquest tribut, la Generalitat ja n'ha reclamat la recaptació. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va recordar dimecres que el de patrimoni "és un impost transferit a les autonomies", per la qual cosa dóna per fet que el recaptarà el Govern.

L'eventual recuperació del tribut que grava el patrimoni polaritza les opinions dels que hi estan a favor i els que hi estan en contra. Els sindicats ja van advertir al govern espanyol que només acceptarien mesures de moderació salarial a canvi de reintroduir l'impost de patrimoni. En canvi, les patronals s'hi oposen. Antoni Abad, president de la patronal vallesana Cecot, considera que recuperar-lo és un càstig a les persones que han estalviat i han adquirit un patrimoni. Abad creu que la possible reintroducció de l'impost és conseqüència d'haver gastat excessivament i d'haver generat dèficit.

Minireforma laboral

A part del probable increment d'impostos als rics, el consell de ministres també preveu aprovar avui noves mesures que no generen consens entre els agents socials i que tenen l'objectiu de reactivar el mercat de treball. Una de les més criticades és el nou contracte de formació, que l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero vol allargar des dels 25 fins als 30 anys d'edat.

Els sindicats consideren que la mesura només aconseguirà fer més precari el mercat laboral dels joves. A més, consideren que aquest tipus de contractació té poc a veure amb el contracte dual adoptat a països com Alemanya. Des de CCOO de Catalunya apunten que el contracte de formació només suposa entre un 1% i un 2% del total de contractacions, fet que segons el sindicat, evidencia que és poc útil i molt poc utilitzat per les empreses.

El consell de ministres també té previst suprimir la norma que limita a 24 mesos el temps per encadenar contractes temporals, una mesura també criticada pels sindicats. Les patronals es queixen de la manca d'acció del govern per potenciar el contracte a temps parcial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT