Publicitat
Publicitat

CIMERA DEL CONSELL EUROPEU

L'Estat no gastarà més del que creixi el PIB i demanarà a les comunitats que també apliquin la mesura

ZP vol donar exemple a les autonomies

Sense imposicions però marcant la pauta. L'Estat espanyol es posarà el límit de no gastar més del que creixi el PIB, una pràctica a la qual no obligarà les autonomies, tot i que sí que pretén servir d'exemple.

D'ara endavant, l'Estat no podrà gastar més del que creixi l'economia. Zapatero va anunciar ahir que vincularà per llei la capacitat de despesa a l'evolució del PIB, de manera que en èpoques de recessió l'administració central no podrà augmentar la despesa. El president espanyol ho va explicar ahir durant la roda de premsa amb què es va clausurar la cimera del Consell Europeu que es va celebrar a Brussel·les entre dijous i divendres. El límit de despesa només afectarà l'Estat. Les autonomies no hi estaran incloses en principi, tot i que Zapatero va dir ahir que promourà "un gran pacte" perquè les comunitats també apliquin aquesta norma.

Amb aquesta decisió, Zapatero ha volgut suavitzar les formes. El president espanyol ja havia anunciat a principis de febrer que limitaria per llei la despesa, però aleshores es va referir a totes les administracions. Incloent-hi les autonomies. En aquell moment, el seu missatge no va ser ben rebut i ara Zapatero ha decidit matisar la proposta. El president espanyol va assegurar ahir que respecta "el dret constitucional a l'autonomia financera" que tenen les comunitats i que, per tant, no imposarà el límit de despesa.

Establint un sostre a la despesa, l'executiu espera impedir que el dèficit es torni a disparar en moments de crisi com l'actual (entre el 2008 i el 2009, per exemple, el dèficit espanyol va saltar del 4,1% a l'11,2%). Els ingressos de les administracions han caigut en picat per la recessió, i limitant la capacitat per gastar també es podria controlar el dèficit. La nova estratègia per limitar la despesa no ha estat l'únic canvi que ha proposat Zapatero durant la cimera europea. El president espanyol també va anunciar ahir que aplicarà un "pla d'incentius" per reduir l'economia submergida a Espanya.

Amnistia fiscal

Zapatero no va especificar quins seran aquests incentius, però va dir que el pla s'aplicarà durant un any i mig: des del pròxim mes de juny fins al desembre del 2012. Tot i que el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va explicar a Madrid minuts després que no es pot parlar d'amnistia, Zapatero va comparar el pla amb el desenvolupat per "altres països". La referència més pròxima és Itàlia, que el 2009 va aplicar una amnistia per fer aflorar diner negre amb una penalització baixa d'un 5%. Amb aquesta mesura, el govern de Berlusconi va aconseguir "l'aparició" de 95.000 milions d'euros, més diners dels que li caldrien a Portugal si, finalment, el país necessités ser rescatat.

Fins ara Zapatero s'havia negat a aplicar qualsevol mesura d'aquest estil. L'estiu passat, per exemple, la ministra d'Economia, Elena Salgado, va assegurar que no tenia cap intenció de promoure una amnistia com la italiana. Zapatero va explicar ahir que aquest pla contra l'economia submergida s'aplicaria "seguint la recomanació del Pacte de l'Euro", un acord que aquests dies s'ha firmat a Brussel·les amb l'objectiu d'incrementar la competitivitat de l'economia. Això sembla indicar, per tant, que Zapatero s'ha vist obligat a aplicar aquesta mesura per la pressió europea.

L'economia submergida representa gairebé una cinquena part del PIB espanyol, segons diferents estimacions. En la seva etapa de ministre de Treball, Celestino Corbacho va situar el pes d'aquest mercat entre un 16% i un 20%. La Fundació de les Caixes d'Estalvis ratifica aquest càlcul: l'economia submergida es va duplicar entre el 1980 i el 2008. Suposa un 17% del PIB.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT