Publicitat
Publicitat

VISITA PAPAL

Vistiplau del Vaticà perquè el Valle de los Caídos deixi de recordar el nacionalcatolicisme franquista

Zapatero i el Papa eviten temes polèmics

El president espanyol i Benet XVI no van parlar de cap qüestió en què hi pogués haver la més mínima discrepància. Van constatar que estan preocupats per la fam, les guerres, la xenofòbia i l'economia.

La trobada que possiblement serà recordada com l'última de José Luis Rodríguez Zapatero, en qualitat de president espanyol, amb un papa va ser un bon resum del que han estat les relacions d'Espanya amb el Vaticà durant els últims vuit anys. No es va posar cap tema espinós sobre la taula de la nunciatura o ambaixada vaticana on es van reunir. Va ser una visita que va durar exactament el temps que havia de durar, va complir estrictament el protocol i va acabar amb una foto. El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, ja havia avisat que es tractava d'una trobada "de cortesia" amb caràcter "pastoral" que no tenia agenda.

Fonts de l'executiu van constatar durant la mitja hora que va durar la trobada entre Zapatero i Benet XVI que "les relacions són intenses des del punt de vista institucional" i van reiterar la vigència dels acords entre Espanya i la Santa Seu. Pel que fa a la situació econòmica, que el Papa dijous va demanar combatre amb "ètica", el president espanyol va dir que l'Estat té "el compromís ferm" d'aplicar "amb eficàcia" les mesures d'ajustament i treballar per una governança europea més forta.

Van conversar sobre el que estan d'acord. Es van referir a la situació humanitària de la Banya d'Àfrica i la malnutrició infantil. En aquest sentit van fer una crida a la comunitat internacional perquè faci arribar com més aviat millor l'assistència necessària i van reclamar a les autoritats responsables que facilitin la distribució de les ajudes.

Preocupació pels xenòfobs

Sobre les guerres també es van posar d'acord. Rodríguez Zapatero va transmetre al pontífex que està convençut que una societat àrab democràtica és la millor garantia per a la llibertat religiosa. Pel que fa a Orient Mitjà, tots dos van coincidir que la comunitat internacional ha de doblar els esforços davant la situació actual, ja que "l'única sortida possible és la negociada diplomàticament". Pel que fa als fets de No rue ga, van coincidir en la preocupació per l'ascens d'una ideologia xenòfoba que atempta contra els valors de la llibertat religiosa i la convivència que consideren "característics de la societat europea".

De fet, no era una trobada laboral. La reunió de treball ja s'havia produït, tot i que amb uns altres protagonistes. El ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, va anunciar a primera hora del matí de què volia que es parlés ahir. Va dir que demanaria al secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, la col·laboració de l'Església per transformar el Valle de los Caídos en un lloc de reconciliació, sense qüestionar el seu ús com a basílica ni la presència dels benedictins a l'espai. "Ells poden tenir interès i nosaltres, també, a explicar-los els passos que hem fet per transformar el Valle de los Caídos", havia manifestat. Abans de la trobada, el portaveu Lombardi fins i tot havia posat en dubte que aquesta qüestió s'acabés tractant.

Llum verda per canviar el Valle

Amb aquesta incertesa es va dur a terme la trobada. Juntament amb la ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, van dinar a la Moncloa amb Bertone per explicar-li la seva intenció. Segons el govern espanyol, els representants del Vaticà van acollir la petició "amb enorme comprensió i la màxima receptivitat". Unes paraules que donen a l'executiu de Zapatero el suport que necessitava perquè deixi de ser "un espai del que va ser el vell nacionalcatolicisme franquista" i sigui "un lloc de memòria reconciliada", cosa que part de la dreta espanyola veu amb recança.

Una comissió d'experts presentarà abans del mes d'octubre -abans de les eleccions espanyoles- un informe per avaluar el futur de l'espai i la ubicació de les restes mortals de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera. Durant la conversa també es van tractat altres qües tions com el terrorisme d'ETA, la situació del País Basc, el futbol espanyol, l'Orient Mitjà, Cuba i les revoltes del nord d'Àfrica.

A més d'aquestes trobades, el Papa ahir va fer tres discursos. Davant de 1.200 professors universitaris joves va rebutjar els "abusos" d'una cièn cia "sense límits" i el "totalitarisme polític que reviu fàcilment quan s'elimina tota referència superior al simple càlcul de poder". Va defensar que es pot arribar a Déu a través de la raó i va denunciar la "visió utilitarista de l'educació" en una societat "trencadissa i inestable" que assegura que no dóna punts de referència als joves.

Més tard, davant de 1.664 religioses de menys de 35 anys, va denunciar "una mena d'eclipsi de Déu" que va relacionar amb el relativisme i la mediocritat i que va demanar combatre amb una "radicalitat evangèlica" que "s'expressa" en seguir fidelment la vocació, la missió que Déu els "ha volgut confiar". Al final del discurs Benet XVI va manifestar: "L'Església necessita de la vostra fidelitat jove arrelada i edificada en Crist".

La tercera vegada que va pronunciar unes paraules va ser al final del viacrucis que es va celebrar al centre de Madrid i que va comptar amb 14 de les més valuoses imatges que tenen a veure amb les escenes més crues de la vida de Jesús. Només surten als carrers durant la Setmana Santa, i moltes mai havien sortit dels seus llocs d'origen. El Papa va demanar als joves que no passin de llarg davant del patiment humà i que hi posin "la capacitat d'estimar i compadir-se". Durant la seva intervenció va afirmar que "Crist conté la vertadera saviesa de Déu, la que jutja el món i els que es creuen savis", en referència als ateus i en la línia de la referència del dia anterior als que no creuen en Déu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT