Publicitat
Publicitat

DEBAT AUTONÒMIC ELS RESPONSABLES DEL DÈFICIT

El president espanyol assenyala les comunitats com a responsables del dèficit

Zapatero utilitza les autonomies per calmar els mercats

Zapatero va llançar ahir un missatge de solidesa als inversors de tot el món: Espanya farà el que calgui per controlar el dèficit públic. El que no està clar és l'abast polític d'aquesta decisió.

José Luis Rodríguez Zapatero ha tornat a llançar un globus sonda, la seva estratègia preferida perquè li permet prendre la temperatura d'una situació sense mullar-se del tot. El president espanyol, veient que la pressió dels mercats sobre Espanya no s'atura, va aprofitar una entrevista al Financial Times -segurament el diari més influent entre els inversors d'arreu del món- per deixar anar un avís a les comunitats autònomes: si no controlen el deute i el dèficit, l'Estat hi intervindrà.

Zapatero, a més, va advertir que, si les comunitats no fan un esforç, el govern central podria fins i tot impedir que emetin deute, una eina fonamental per poder finançar-se.

El problema de l'anunci de Zapatero és que no va justificar per què les comunitats autònomes mereixien aquesta advertència. Ni tampoc si totes la mereixien.

De fet, el missatge sembla dissenyat per calmar els inversors estrangers. Els mercats rarament entenen els matisos i agraeixen un lideratge fort que demostri que es tenen les idees clares. Però aquestes declaracions segurament no facilitaran gaire que comunitats com Catalunya puguin emetre deute en els mercats internacionals.

"Per cada vergonya que tregui el govern [espanyol], nosaltres en podem treure dues", va respondre Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia, en una entrevista a TV3. "El preu de la no-intervenció d'Espanya no pot ser la intervenció de Catalunya", va afegir. Mas-Colell va afirmar que la Generalitat "farà els deures" sempre que l'executiu espanyol "es comporti amb lleialtat".

Dèficit per administracions
L'administració central és responsable de la majoria del dèficit que arrossega Espanya. Segons dades del ministeri d'Economia, l'any 2009 (l'últim exercici tancat) Espanya tenia un dèficit de l'11,19%. El dèficit de l'Estat era del 9,49% (en xifres absolutes, 99.785 milions d'euros) i el de les comunitats autònomes arribava al 2,01% (21.164 milions). El dèficit de les administracions locals era del 0,54% (5.671 milions). El govern espanyol tenia com a objectiu tancar el 2010 amb un dèficit del 9,3% i que el pes de les comunitats autònomes es mantingui o augmenti lleugerament.

Pel que fa al deute, les dades són encara més favorables a les comunitats. Mentre que l'Estat deu 541.000 milions d'euros, el deute conjunt de totes les comunitats suma 105.000 milions.

"La proporció és de 5 a 1 tot i que la sanitat i l'ensenyament, que són el gruix de la despesa corrent, van a càrrec de les comunitats autònomes", afirma Josep Oliver, catedràtic de la UAB. "A més, durant el boom econòmic, les comunitats han hagut d'augmentar molt aquesta despesa, sobretot a Catalunya per l'impacte demogràfic de la immigració".

Responsabilitats
Teresa Garcia-Milà, catedràtica d'Economia de la UPF, creu que "és raonable que, si el govern central fa un esforç per posar ordre a les finances, demani a les comunitats autònomes que actuïn igual, però no es pot anar més enllà". En la seva opinió, el problema és "la poca transparència del sistema", especialment en les ajudes per solidaritat que es transfereixen entre les comunitats. "Cada administració -afirma- ha de ser responsable de pagar les seves pròpies despeses, però l'opacitat que hi ha no ajuda a delimitar responsabilitats".

De totes maneres, Josep Oliver defensa que "a Catalunya no se li pot demanar molt més perquè té una balança fiscal negativa de 10.000 milions d'euros a l'any". Actualment, el deute de Catalunya és de 40.600 milions d'euros.

L'anunci d'ahir de Zapatero va donar més protagonisme a les veus que, especialment des del Partit Popular, critiquen la ineficiència i la pèrdua de recursos que suposa l'estat de les autonomies. Però, segons Teresa Garcia-Milà, "desfent l'estat de les autonomies no seríem més eficients" perquè algunes inversions es gestionen millor des de les comunitats autònomes. Sobretot l'ensenyament i la sanitat, perquè són inversions lligades al coneixement del territori. Per tant, en la seva opinió, no és la solució. "La qüestió és definir bé les competències [de cada administració] i eliminar les possibles duplicitats que hi pugui haver, que tampoc són tantes. L'estalvi que suposaria no és important".

Despesa de les comunitats
Però també hi ha qui pensa que les comunitats -que actualment són responsables del 36% de la despesa pública espanyola- podrien fer més per pal·liar l'elevat dèficit d'Espanya. "Bona part del deute que emet l'Estat és per pal·liar el deute que tenen les comunitats autònomes", afirma Gonzalo Gómez Bengoechea, investigador de l'Iese. "És molt difícil implicar els diferents territoris en la necessitat de reduir el deute", afirma. I, com que el proper mes de maig es faran eleccions a la majoria de comunitats autònomes, Gómez Bengoechea creu que encara serà més difícil fer-ho durant els propers mesos.

La majoria dels espanyols (un 75%) consideren que la reducció del dèficit públic és una qüestió "prioritària", però no tenen gaire clar quins sacrificis estan disposats a fer per assolir-la. Segons un estudi presentat ahir per la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas), només un de cada tres espanyols és partidari de reduir la despesa social, que és on les administracions destinen la majoria dels seus recursos. Tampoc aproven la reducció de la despesa en infraestructures, ni volen augmentar els impostos.

Recentralització?

El Partit Popular va oferir ahir al partit socialista un pacte que permeti a l'Estat recuperar competències que actualment estan en mans de les comunitats. El PSOE, per boca del ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, no va voler acceptar aquest acord. Tot i així, Jáuregui va anunciar que el PSOE inclourà en el seu programa electoral maneres d'implantar polítiques de coordinació i harmonització que evitin "distorsions i duplicitats" entre les comunitats autònomes.

Mariano Rajoy va descartar que calgui una "esmena a la totalitat" de l'estat autonòmic, però sí que va defensar la necessitat d'imposar alguns límits a les autonomies. Entre les idees que va proposar Rajoy hi ha la de reformar la llei d'estabilitat pressupostària (en la qual s'imposen els límits d'endeutament que pot assumir cada comunitat autònoma), establir un sostre de despesa i fer una llei a favor de la unitat de mercat.

Altres dirigents del PP es van sumar a la proposta, que ells mateixos han liderat i a la qual ara el PSOE sembla acostar-se. María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, va considerar "imprescindible" una racionalització de l'estat autonòmic perquè és "molt car".

Per la seva banda, des del govern català, el seu portaveu, Francesc Homs, va protestar ahir: "Aquest rum-rum que va arribant de Madrid, tant des de la dreta com des de l'esquerra, no és simpàtic: va creant un estat d'opinió que ens preocupa". Homs va assegurar que Catalunya no acceptarà cap intent de recentralitzar competències. ERC i ICV van defensar la necessitat de crear un front comú català per evitar que això passi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT