Les aules podran acollir un 20% més d'alumnes

MADRID.El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, es va mostrar ahir inflexible amb les comunitats autònomes que no governa el PP. L'executiu espanyol va presentar als responsables d'ensenyament un paquet de sis mesures "d'obligat compliment", com l'augment del 20% del nombre d'alumnes per classe, perquè estalviïn en conjunt 3.000 milions d'euros. Els canvis s'hauran d'aplicar el pròxim curs escolar als centres públics i concertats, i formaran part d'un decret llei que s'aprovarà previsiblement divendres. Davant de les advertències de diverses autonomies, com Catalunya i el País Basc, que les modificacions podrien limitar l'autogovern, Wert es va mostrar desafiador: "Ja coneixen el camí, poden recórrer les mesures si creuen que vulneren competències".

Minuts abans, les conselleres catalana, Irene Rigau, i basca, Isabel Celaá, havien apuntat l'opció d'acudir als tribunals però alhora havien estès la mà al ministre, que ni la va tenir en compte. "Estudiarem quines mesures ja han estat aplicades i es poden compensar, si hem fet deures no n'hem de sumar [més] sinó demostrar que ja estem lluitant contra el dèficit", va dir Rigau, abans de deixar oberta la possibilitat d'acudir als tribunals: "Hi haurem de recórrer si envaeixen competències".

La consellera va assegurar, després de la trobada, que tres de les sis mesures anunciades per Wert vulneren les competències de la Generalitat. Es tracta de l'ampliació dels horaris dels professors -fins a un mínim setmanal de 25 hores a infantil i primària, i de 20 en la resta d'ensenyaments no universitaris-, els canvis en el pla de substitucions -les baixes laborals inferiors a deu dies lectius es cobriran amb recursos humans del mateix centre i no amb interins- i l'eliminació dels complements retributius dels professors.

Classes més plenes

Dels altres tres canvis, el més significatiu és l'ampliació fins a un 20% de les ràtios d'alumnes previstos en la llei orgànica d'educació (LOE): 25 a primària i 30 a secundària, que es permet superar en un 10% només a infantil per atendre els casos d'alumnes d'incorporació tardana. A partir del setembre es podran augmentar entre el 10% i el 20% aquestes xifres. Els nous límits serien 30 alumnes per aula a primària i 36 a secundària. Wert va atribuir el nou màxim d'alumnes a una situació "conjuntural", fruit de la taxa de reposició de funcionaris que fixen els pressupostos i de la regulació de la càrrega lectiva. El decret llei també inclou dues modificacions més. Els mòduls de formació professional (FP) de grau mitjà i superior de 2.000 hores -repartits en dos anys- s'ajornen fins al curs 2014-2015, i se suspèn l'obligació dels centres educatius d'oferir almenys dues de les tres modalitats del batxillerat. El canvi en el batxillerat i el dels criteris de substitució són les úniques reformes que no són conjunturals, segons el ministeri.

Tot i que Wert va subratllar que són actuacions plantejades amb un "marcat caràcter de flexibilitat a les circumstàncies concretes de cadascuna de les comunitats", fonts del ministeri d'Educació van explicar a l'ARA que les sis mesures són d'"obligat compliment" perquè formaran part d'un decret llei. És a dir, que no hi ha alternativa. Una posició que evapora les esperances de la consellera Rigau, que va demanar que els tres canvis que vulneren les competències catalanes "no siguin d'obligat compliment". La proposta de Rigau formarà part de les observacions que el Govern té previst enviar en els pròxims dies al ministeri d'Educació.

Una reunió negativa

Rigau no va amagar la seva decepció després de les dues hores de trobada entre Wert i els consellers autonòmics. Va assegurar que la valoració "no pot ser positiva" i que es podria haver fet "d'una altra manera sense afectar competències" i "arribant a acords de coresponsabilitat" que anessin més enllà de "mesures sectorials". En aquest sentit, va insistir que les modificacions que afecten l'autogovern s'haurien d'haver debatut abans a la taula sectorial. En preguntar-li sobre aquesta qüestió, el ministre també va respondre, amb contundència, que "no era necessari convocar la reunió".

Les crítiques de la consellera no es van quedar aquí. Va lamentar el "desconeixement" de les mesures ja aplicades per les autonomies i la "culpabilització de les comunitats autònomes del dèficit que té l'Estat". Rigau va insistir que Catalunya "està fent els deures" i s'ha de valorar. "Del cafè per a tothom podem passar al cafè descafeïnat per a tothom", va dir la consellera, que va advertir que si no es modifiquen algunes de les mesures "hi haurà un desmantellament progressiu de les competències apel·lant al moment extraordinari".

El comentari va ser premonitori perquè, minuts després, Wert va justificar amb la situació econòmica actual -va mencionar l'escalada de la prima de risc- la urgència de posar en funcionament els canvis, que són independents de la reforma educativa que prepara l'executiu. Tot i que el ministre va destacar l'"amplíssim consens" de la reunió, els sis representants de les autonomies on no governa el PP van criticar l'absència de debat. El PP va per lliure i es permet, fins i tot, admetre evidències. "Ara que no estem de campanya electoral és el moment de dir el que de veritat pensem", va dir ahir el portaveu dels populars a la comissió de sanitat del Senat, que va qualificar d'"utopia" la universalitat de la sanitat i l'educació.

Queixes a Catalunya

Si bé Rigau no va valorar el contingut de les mesures i només va criticar la invasió competencial, els sindicats catalans sí que van manifestar el seu rebuig. USTEC-STEs va considerar "inassumibles" les mesures de Wert i la UGT va dir que "malmeten la qualitat" de l'ensenyament. CCOO les va qualificar de "brutal agressió" a l'educació i va alertar que la seva aplicació podria suposar a Catalunya l'acomiadament de 7.800 interins i la precarització de 8.000 substituts.