Publicitat
Publicitat

LES DESAVINENCES AL GOVERN

Govern i oposició xoquen per l'import que recaptaria el tribut

El ball de xifres de successions: entre els 150 i els 450 milions

Una dada que facilitaria el debat sobre la supressió o una nova modificació de l'impost de successions és la quantitat que permetria recaptar, però els partits ofereixen xifres segons el seu interès.

Diuen que els números no enganyen, però sembla que sí que es poden maquillar segons l'interès de cadascú. Així, més enllà del creuament de declaracions entre els mateixos membres de CiU sobre la reforma o supressió de l'impost de successions, cadascun dels interlocutors ha ofert una xifra diferent en relació a la quantitat que deixaria de recaptar la Generalitat si s'eliminés la taxa. En això tampoc es posen d'acord, malgrat que no disten entre ells tant com respecte als números oferts per les forces d'esquerres, que aposten per mantenir-lo.

En el seu anunci de no-supressió de l'impost, el secretari del Govern, Germà Gordó, va assegurar diumenge que aquest impost tal com el va deixar el tripartit permetria recaptar 250 milions d'euros. La modificació que va anunciar, segons afirmava, hauria reduït aquesta xifra fins als 120 milions. Però el punt de partida era diferent fa una setmana. En la seva intervenció de dimarts passat, després del consell executiu, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va subratllar que la supressió de l'impost -que s'havia de fer pública en menys de 15 dies- restaria 150 milions a les arques de la Generalitat, que és la quantitat que preveia recaptar per successions. Les forces d'esquerres sempre han defensat que la xifra és molt més elevada, d'uns 450 milions.

Les dificultats per calcular o verificar aquests anuncis rauen en el fet que la rebaixa de l'impost que va acordar el tripartit fa poc més d'un any s'havia d'aplicar en tres trams: el gener del 2010, el juliol del mateix any i el juliol del 2011. I la Generalitat va recaptar el 2009, amb la fórmula antiga, 746 milions d'euros per successions, una xifra que es va rebaixar fins als 553 milions l'any passat, amb una part de la reforma aplicada. És una incògnita la xifra que resultaria amb la nova fórmula a ple rendiment, una situació que només tindria lloc a partir del 2012. Quant a l'impost de donacions -la supressió del qual ja ha ajornat el Govern, però que reclama el PP i que prometia CiU en campanya- va aportar prop de 100 milions el 2009 i 57 milions el 2010, a causa de la reforma.

La supressió depèn de Madrid

Un altre dels elements que condicionen el debat és la seva terminologia. El programa de la federació nacionalista prometia "suprimir" l'impost, però això no és possible, ja que aquesta decisió depèn de Madrid perquè és un tribut estatal que recapten i regulen les comunitats autònomes. El que moltes han fet és bonificar-lo fins a deixar-lo com a simbòlic, però no eliminar-lo. La Comunitat de Madrid, per exemple, el bonifica en un 99%. Tot i això, aquestes facilitats es redueixen per a familiars de tercer grau i especialment per als de quart. De fet, el president de la Generalitat, Artur Mas, havia assegurat que equipararien la fiscalitat a les comunitats amb un tribut més reduït. I això és molt diferent de suprimir-lo, com assegurava el seu programa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT