Publicitat
Publicitat

El ministre d'Economia no aconsegueix imposar el contracte únic en la reforma

La batalla de De Guindos, a mig camí

Objectiu: un ministre d'Economia que comuniqui amb facilitat, que s'entengui amb els mercats financers i que parli anglès fluid en les cimeres europees. Però que també estigui en contacte amb el partit, que domini l'estratègia política i que entengui el castellà també fluid dels diputats del Congrés i dels càrrecs del PP. És el que buscava el president espanyol, Mariano Rajoy, i no ho va trobar. Era clarament la figura que representava Rodrigo Rato en els governs de José María Aznar. Per tant, Rajoy va triar dues persones per aconseguir l'objectiu: Luis de Guindos al capdavant d'Economia i Cristóbal Montoro per dirigir Hisenda. "A l'un el vol per dirigir missatges a Londres i al Financial Times , i a l'altre per al mercat intern espanyol", apunta una font financera.

I De Guindos ha anat complint el seu paper des de l'inici de la legislatura. En el mateix Financial Times va reclamar el 20 de gener que la reforma laboral a Espanya havia de passar per la reducció de contractes, de manera tan contundent que va apostar per un contracte únic. Dijous passat avançava al comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, que la reforma que aprovaria el consell de ministres ahir seria "extremadament agressiva", una expressió potser massa radical que els mateixos experts consultats per l'ARA no han apreciat. El que volia dir el ministre, però, matisat després pel seu entorn comunicatiu, és que seria molt agressiva "contra l'atur".

Vaga general

De Guindos, de fet, ha estat matisat en les últimes setmanes pels seus mateixos companys de govern. Rajoy és conscient que tan important com una reforma és la necessitat de mantenir una certa cohesió social i evitar el conflicte als carrers. Tot i això, el president espanyol va assegurar, davant del primer ministre holandès, Mark Rutte, i el mandatari finlandès, Jyrki Katainen, que la reforma li costaria una vaga general. Ho va manifestar en el seu primer Consell Europeu, el 30 de gener.

En el lapse transcorregut, fins ahir, el contracte únic ha estat l'objecte central de la polèmica. La ministra de Treball, Fátima Báñez, precisava dimarts passat que no hi hauria un contracte únic perquè seria inconstitucional.

De Guindos havia perdut la partida, malgrat alguns suports importants. Amb el títol Mori la intel·ligència? , el catedràtic d'economia de la London School of Economics, Luis Garicano, criticava el dia següent la ministra en el blog Nada es gratis , reclamant que Báñez esgrimís arguments més sòlids, "basats en l'evidència i no en excuses com la suposada inconstitucionalitat" del contracte únic.

Són aquests experts els que donen aire a De Guindos, que ha vist com Cristóbal Montoro ha anat imposant el criteris més polítics. Montoro, en absència de Rajoy, presideix la comissió delegada del govern espanyol per assumptes econòmics i és l'interlocutor amb les comunitats autònomes.

I un detall no menor. La reforma laboral es tramitarà a través d'un projecte de llei. Es necessita el Congrés. Es necessita la política.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT