Publicitat
Publicitat

TURBULÈNCIES FINANCERES

Europa s'ensorra prop del 5% amb les empreses industrials i els bancs al capdavant

Les borses ja donen per descomptada la recessió

Durant l'estiu, els principals damnificats a les borses eren els valors bancaris, per la incertesa sobre la seva exposició al totxo i al deute. Ahir els més castigats van ser els industrials, símptoma de recessió.

Aquests dies els mercats financers sembla ben bé que juguin una partida de parxís. Cada vegada que aconsegueixen avançar unes caselles ve algú per darrere i els retorna a casa, a iniciar de nou el joc. La partida va començar fa tres anys, però tot i les moltes estratègies posades en marxa per redreçar la situació, sembla que els jugadors tornen a ser al punt d'inici, que no és altre que una recessió econòmica.

Qualsevol anunci, qualsevol mesura engegada, qualsevol comentari o fins i tot qualsevol rumor pot causar una debacle a les borses o disparar l'aversió pel deute d'alguns països. Ahir l'excusa va ser la decisió -presa un dia abans i en principi positiva- de la Reserva Federal (FED) de posar en marxa noves mesures monetàries per estimular l'economia. Però el paquet d'incentius de Ben Bernanke no va ser ben rebut tot i que, el dia després del seu anunci, va complir amb els objectius que perseguia. Els principals selectius europeus van acabar perdent al voltant d'un 5%, amb el CAC-40 de París com a ovella negra de la sessió amb unes pèrdues del 5,25%. Als Estats Units els retrocessos van ser lleugerament més baixos, però en tot cas es van situar en un 3,51%.

Patacada de la indústria

La diferència entre la sessió d'ahir i altres jornades de pànic recents va ser en els protagonistes principals de les caigudes. Si bé durant l'estiu han estat els valors bancaris els més castigats per la tempesta, ahir els damnificats més destacats van ser les empreses industrials, un senyal més que l'alentiment econòmic camina cap a la recessió. Com a mínim, així ho anticipen els inversors. Dins de l'Íbex-35, que va registrar el quart retrocés més important de l'any i ja cotitza per sota els 8.000 punts, empreses com ArcelorMittal, Abengoa, Indra o Gamesa van ser que les que més van patir.

Què pretenia Bernanke amb l'operació Twist? Es tracta d'una mesura que es basa a canviar els títols de deute inferior a tres anys per actius amb venciments d'entre sis i trenta anys. Aquesta decisió no implica injectar diners en l'economia nord-americana, cosa que portaria a un augment de la inflació. Per tant, els EUA no han posat en marxa la màquina de fer diners.

L'objectiu de la FED amb l'operació Twist és rebaixar la rendibilitat del deute nord-americà i animar així als inversors a destinar els seus diners en empreses. Es tracta de fer fora els inversors dels bons públics -que actuen actualment com a valor refugi, de la mateixa manera que també ho és l'or, algunes divises com el ien o el franc suís o els bons del tresor alemany- i portar-los cap a valors que generen més rendiments i són capaços d'activar l'economia.

Tal com volia Bernanke, el valor dels bons nord-americans es va reduir ahir a mínims històrics, amb un interès de l'1,88%. Però les borses van rebre les mesures de la FED amb vendes massives a les borses de tot el món perquè no consideren que el problema fonamental al qual s'enfronta l'economia mundial és el flux de crèdit, sinó la desconfiança general en el futur de l'economia. És a dir, els inversors estan convençuts que res no evitarà una nova recessió i les borses així ho cotitzen.

A banda d'amargar la jornada borsària, el clima de pessimisme i desconfiança sobre la recuperació mundial va tenyir ahir els discursos de les institucions econòmiques internacionals. La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va deixar clar en primera instància que no pren decisions i analitza la situació segons l'evolució de les borses. Lagarde va tornar a insistir ahir en el tema que més preocupa la institució que dirigeix: la banca europea i el seu futur si no se soluciona de manera ràpida i ferma la crisi del deute al Vell Continent. "L'excés d'endeutament dels països, de les famílies, les empreses i els bancs pot ofegar la recuperació econòmica", va sentenciar Lagarde, informa Núria Ferragutcasas des de Washington.

En zona de perill

Més suaus van ser les paraules del president del Banc Mundial, Robert Zoellick, que no veu probable una recaiguda en recessió dels països desenvolupats. Tot i així alertava de l'entrada en una nova zona de perill, simplement pel fet d'encadenar males notícies "que no fan altra cosa que minar la confiança en l'economia". En el que sí que van mostrar conformitat Lagarde i Zoellick va ser en la necessitat d'acció política col·lectiva i ferma, una alerta als dirigents de la UE i la manca d'acord sobre una Grècia a la deriva que amenaça d'arrossegar alguns companys de viatge.

En aquest sentit, el panorama es complica especialment a Itàlia. El govern de Silvio Berlusconi va revisar a la baixa la previsió de creixement per als anys vinents. Així, el 2011 passa de l'1,1% al 0,7%, el 2012, de l'1,3% al 0,6%, i el 2013, de l'1,5% al 0,9%. La pressió sobre el deute italià també va escalar ahir fins a registrar un nou màxim de la prima de risc de 412 punts, que posteriorment va suavitzar-se fins als 398. El diferencial entre el bo espanyol a 10 anys i el bund alemany va tancar en 360 punts.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT