Publicitat
Publicitat

Els candidats, les mares i l'avinguda

Al centre de Barcelona, a un extrem del passeig de Gràcia, de fet ja a l'avinguda Diagonal, hi ha la pastisseria Farga, un d'aquests llocs exclusius on anar a berenar si ets per l'Eixample. Això és precisament el que van fer ahir a la tarda Jordi Portabella, d'ERC, Joan Laporta, de Democràcia Catalana, i Ignasi Planas, de Reagrupament, membres de la coalició independentista que concorre conjuntament a les eleccions. Ells sols? No, anaven acompanyats de les seves mares. I és que l'acte era una mostra d'agraïment a les mares, i a través d'elles, també a la gent gran que vota el pròxim diumenge.

L'últim d'arribar és Portabella. Elles s'asseuen a l'esquerra dels seus fills (un gest que vol reflectir el caràcter de la coalició?). Som uns trenta periodistes i ens falta lloc per moure'ns, uns tractant d'escoltar el que diuen i els altres de prendre fotos i talls de vídeo. Tovallons d'un ric teixit i la taula buida. Els de la tele ajusten els micros de corbata. Mentre col·loquen la petaca a la seva mare, Laporta fa broma: "Et deixo un moment la meva mare i li fots mà?".

Portabella explica que el seu pare no volia que entrés en política. "Hi ha moltes maneres de fer política, no cal que t'hi dediquis", li deia. Planas no diu res, somriure enlaire i mà quieta a sobre del tovalló doblegat. Laporta demana si no els serveixen el berenar. "Espera una mica -li respon algú-, a dos quarts de sis". Ells amb jaqueta i corbata, i tres rellotges que competeixen en grandària (sense un guanyador evident). Elles elegants i enjoiades, contentes pels seus fills.

Finalment, arriba el berenar: suïssos, melindros i xurros. Tota la premsa un altre cop a sobre de la taula. Algú ens organitza: "Aquí la prioritat són els gràfics". D'això se'n diu fer política. Els candidats es col·loquen per a les fotos i posen la seva millor cara. Portabella fa broma: "No els demanarem l'edat per cortesia", referint-se a les seves mares. Laporta replica: "Jo no l'he sabuda mai". Planas no diu res, somriure enlaire i mà quieta a sobre del tovalló doblegat.

Torn de preguntes. Resum del contingut de l'acte polític: quan eren nens, els tres es portaven bé; tan sols Planas volia ser polític; no portaven els mateixos pentinats que ara; "només si volien" treien bones notes; anant plegats obtindran un millor resultat.

Al centre de Barcelona, a l'extrem oposat del mateix passeig de Gràcia, hi havia els joves d'#acampadabcn. Ahir, aquesta avinguda, la distància que separa un extrem de l'altre, explicava moltes coses.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT