Publicitat
Publicitat

L'anomenat vot dual és la principal amenaça per a Duran

"A les catalanes voto CiU, però a les espanyoles..."

Hi ha un transvasament al qual CiU s'oposa frontalment però que no ha pogut frenar en més de 30 anys de democràcia: el d'una part dels seus votants cap a partits de matriu estatal quan arriben les eleccions espanyoles. Es tracta d'un fenomen que ha esdevingut estructural a Catalunya i que la majoria de vegades ha anat en benefici del cabal socialista. Molt a pesar de CiU, el patró amenaça amb tornar-se a reproduir. Però aquesta vegada, com ja va passar l'any 2000, és el PP qui es perfila com el principal receptor d'aquesta fuita convergent.

La marea blava puja amb tanta força que el pitjor malson d'Artur Mas és que el partit que ha esdevingut la seva principal parella de ball durant el primer any al Govern relegui CiU a la tercera posició.

A les eleccions al Parlament el 28 de novembre de l'any passat, Carmen Muñoz, de 46 anys, va votar CiU, però el proper 20 de novembre té molt clar que dipositarà a l'urna la papereta del PSC. "No és que estigui satisfeta amb la tasca que ha fet Zapatero, però no vull de cap manera que el PP governi a Espanya i CiU és un partit que no pot obtenir prou resultats per governar a nivell estatal", assegura. La conducta electoral de la Carmen és un exemple clar del fenomen conegut com a vot dual i que, fins ara, a Catalunya s'ha traduït en una victòria de CiU als comicis autonòmics i del PSC als estatals.

De vot dual n'hi ha de molts tipus, apunten els experts, però a Catalunya CiU és el partit més susceptible de patir-lo perquè és la formació que compta amb un electorat més ampli. "Part dels seus votants són d'un perfil ideològicament moderat que opten per un altre partit a les generals", explica Robert Liñeira, professor de ciència política de la UAB. Així doncs, la majoria de protagonistes del vot dual voten un partit d'implantació catalana a les eleccions autonòmiques i un d'espanyol a les generals. I ho fan, segons argumenta Liñeira, perquè saben que els partits d'implantació catalana no poden aspirar a governar Espanya ni a res més que ser influents.

Els politòlegs apunten que el transvasament més important de vots es produeix entre CiU i el PSC, tot i que aquesta tendència ha anat fluctuant en funció del context polític del moment. Clara Riba, professora de ciència política de la UPF, explica que si s'observa una radiografia de l'espectre polític català, els votants "centristes poc ideològics" que se situen entre CiU i PSC en l'eix esquerra-dreta i entre CiU i algun altre partit en l'eix nacional, són els més propensos a canviar de vot en funció de l'àmbit electoral.

Un PSC en fase de resistència

Després de dos daltabaixos electorals que han fet trontollar la seva estructura interna, les enquestes apunten que Carme Chacón frenarà un tercer terrabastall i seguirà heretant part del vot dual, de manera que els socialistes catalans revalidaran la seva victòria -molt més modesta que el 2008- a Catalunya. Però malgrat que el PSC ha estat sempre qui més s'ha beneficiat d'aquesta dicotomia de vot, determinats contextos o la imatge que tingui el partit que governa a nivell estatal pot decantar el suport cap als populars.

Així doncs, l'any 2000, quan José María Aznar va guanyar les eleccions per majoria absoluta, ciutadans que als comicis catalans havien votat Jordi Pujol van contribuir que el PP s'instal·lés fort a la Moncloa. Liñeira considera que, amb un executiu del PSOE molt desgastat amb la gestió de la crisi, aquest el patró és el que es reproduirà a les properes eleccions del 20-N. Catalunya serà, per tant, determinant perquè la victòria de Mariano Rajoy que pronostiquen totes les enquestes sigui o no amb majoria absoluta. El PP ho sap prou bé, i d'aquí ve que aquesta nit Rajoy doni el tret de sortida a la seva campanya des de Castelldefels.

Així doncs, l'anomenat vot útil dels electors duals es produirà a dues bandes: alguns -els que responen a la consigna "Si tu no vas ells tornen"- votaran el PSC perquè consideren que un govern d'Alfredo Pérez Rubalcaba és un mal menor davant l'amenaça popular, i altres, més dels habituals, votaran PP no per motius estrictament ideològics, sinó per fer fora el PSOE del govern espanyol.

Els esquemes de CiU tenen molt en compte aquesta jugada, per això Josep Antoni Duran i Lleida s'esmerça a presentar-se com el revulsiu per fer fora del govern els socialistes sense pagar la penyora de votar el PP. Però la fita s'albira titànica, si es consideren les enquestes. I és que tombar una tendència -la de votar un partit d'implantació espanyola- que s'ha reproduït durant més de tres dècades implica canviar els hàbits de massa votants per poder decantar la balança a favor de CiU.

El pes dels comicis espanyols

Si es compleixen els pronòstics, el PSC resistirà pel vot dual i per la mobilització del seu electorat, que malgrat es prevegi a la baixa, sempre és més alta a les eleccions espanyoles. L'abstenció diferencial és present en totes les comunitats autònomes però a Catalunya és particularment marcada. Que hi hagi una borsa de ciutadans que participen a les eleccions estatals i no s'acosten a les urnes a les autonòmiques pot tenir diverses lectures i està condicionat per diversos factors.

Un dels principals és la percepció que uns comicis, els estatals, són més importants que els altres. "Afecta sobretot el votant socialista, que s'absté més fàcilment a les autonòmiques", subratlla Liñeira. El professor de la UAB afegeix que la distància ideològica entre CiU i el PSC és menor a la que existeix amb populars, una rivalitat que estimula més el vot socialista.

De fet, Riba ja va demostrar en la seva tesi doctoral que la victòria sistemàtica de CiU a les catalanes es donava, fins fa pocs anys, gràcies al vot molt fidel dels convergents i l'abstenció d'un 40% dels votants socialistes que participen a les espanyoles. Malgrat tot, adverteix que aquesta tendència comença a ser caduca i n'emergeixen de noves. Un dels fenòmens incipients deriva del procés estatutari i la sentència del Tribunal Constitucional i es podria conèixer com una "abstenció diferencial a la inversa".

"Creix la desafecció i ens sentim incompresos per l'Estat espanyol. Per això comença a haver-hi ciutadans que consideren que el més important és el que passa a Catalunya i participen a les eleccions al Parlament i no a les estatals", conclou Riba.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT