Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURA ELÈCTRICA

El soterrament de la línia elèctrica multiplica per deu el cost de la MAT

El dia que Brussel·les va endollar Espanya i França

Poc podia pensar Mario Monti el 2008 que quatre anys més tard, amb 69 anys, acabaria substituint Silvio Berlusconi com a primer ministre italià i liderant un govern de tecnòcrates cridat a treure Itàlia del desastre econòmic. En aquells moments Monti va ser l'encarregat de trobar una solució per reforçar la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, un coll d'ampolla que deixa la península Ibèrica en una situació de semiaïllament energètic.

L'excomissari europeu, designat per Brussel·les mediador del projecte, va prendre una decisió salomònica: la línia de molt alta tensió (MAT) entre Espanya i França aniria soterrada al llarg de tot el traçat, de 64,5 quilòmetres (entre Santa Llogaia i Baixàs), i per túnel al pas pels Pirineus. Aquesta decisió suposava multiplicar per deu el cost de la infraestructura, fins als 700 milions d'euros, però va esmorteir la forta oposició del territori davant del projecte -a causa de l'impacte visual i paisatgístic-, que també va dividir el govern tripartit de la Generalitat.

Després de diversos retards, la interconnexió elèctrica amb França a través de la MAT hauria de ser efectiva durant el primer semestre del 2014, segons va confirmar la setmana passada el delegat de Red Eléctrica de España (REE) a Catalunya, Lluís Pinós.

Justament avui el capçal de la tuneladora que ha de perforar els Pirineus des de la Jonquera havia de començar a girar, camí del Pertús, a França, on una altra màquina iniciarà els treballs l'estiu que ve. No obstant això, el fort vent que bufa a l'Alt Empordà ha obligat REE a ajornar uns quants dies la inauguració de les obres. Una portaveu de la companyia va explicar ahir que els treballs s'iniciaran "a finals d'aquesta setmana o principis de la vinent". El túnel farà 8,5 quilòmetres.

La fragilitat de la xarxa elèctrica de les comarques gironines va quedar ben palesa amb la nevada del 8 de març del 2010 i la MAT ha de posar-hi remei, al mateix temps que dotarà de més fiabilitat i competitivitat el sistema espanyol i servirà per alimentar el tren de gran velocitat (TGV) a la frontera francesa.

Més capacitat

La capacitat d'interconnexió actual entre Espanya i França és de 1.400 megawatts (MW) a través de quatre línies, l'última construïda el 1982. Aquesta xifra equival al 3% del màxim de demanda elèctrica a la Península i s'elevarà fins al 6% quan estigui operativa la MAT. Aquesta capacitat d'interconnexió quedarà lluny encara del 10% que recomana la Unió Europea.

La complexitat de la línia (bàsicament la seva extensió i el fet d'anar soterrada) obliguen a fer la connexió en corrent continu i requereix la instal·lació d'estacions convertidores (a corrent altern, que és com arriba l'electricitat al consumidor) als dos extrems de la línia. Hi ha molt poques línies al món que utilitzin aquesta tecnologia. La més important és la Trans Bay, la interconnexió elèctrica entre Pittsburgh i San Francisco, als EUA (tot i que aquest enllaç és d'una potència i tensió molt inferiors a la MAT, que tindrà dos enllaços de 1.000 MW cadascun i una tensió de 320 quilovolts).

Els principals contractistes de la interconnexió són el consorci Eiffage-Dragados (túnel), Siemens (estacions convertidores), Herrenknecht (tuneladora) i Prysmian (cables). Els 700 milions de l'obra es finançaran en bona part gràcies a fons europeus (225 milions) i un crèdit de 350 milions del BEI.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT