Publicitat
Publicitat

Els usos i la dimensió de la plaça centren les primeres crítiques

El problema de la plaça de les Glòries és, segons l'urbanista i enginyer de camins Francesc Magrinyà, el mateix que el de la plaça Catalunya, que "no és un espai agradable per estar-s'hi". I per això destaca la necessitat de fer-la "més humana", de donar-li més vida i connectar-la a la ciutat. Un punt que passa, segons Magrinyà, per controlar les plantes baixes dels edificis. Omplir-les d'ús. Al seu entendre la divisió de la plaça en dues parts, pel pas de la Gran Via si no se soterrés com preveu el nou pla, no seria un problema perquè defensa la conveniència de barrejar edificacions i espais oberts per donar "més vida" a la plaça, en lloc de crear macroàrees verdes que acabin quedant buides d'activitat. Considera, però, un avenç que s'abandoni la idea d'un monticle per sobre de la Gran Via.

Els baixos dels edificis també són una de les fixacions de l'arquitecte i vicepresident dels Amics de la Ciutat, Josep Oliva, que remarca la necessitat de la "barreja d'usos" i de no concentrar els equipaments, com es preveu, perquè la matèria primera de les ciutats són els habitatges, que "són el que acaben omplint de vida els espais". El seu projecte per a la plaça de les Glòries, que ha posat sobre la taula del nou equip de govern de la ciutat però també de l'anterior, es basa en una plaça rodona i envoltada d'edificis alts -de més de 18 plantes- per deixar clara la sensació de plaça, d'espai delimitat que ofereix una panoràmica amb personalitat pròpia. La proposta de l'equip de Trias, segons Oliva, "no és una plaça, sinó un parc".

Les associacions de veïns dels barris del voltant de les Glòries, per la seva banda, van valorar ahir positivament l'eliminació del tambor viari, una reivindicació històrica, però van posar en dubte la futura gestió del trànsit a la zona. La mobilitat serà ara un punt clau del procés participatiu obert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT