RETALLADES AL PARLAMENT
Crònica 12/10/2011

Els diputats ajornen al 2012 la supressió d'una paga extra

Núria de Gispert ultima un nou pla d'austeritat. Aquest any la paga de Nadal no perilla, però el 2012 els parlamentaris rebran un salari menys. També es retallen l'assignació als partits i la flota de vehicles.

R. Tugas / G. Genovès
2 min
Núria de Gispert amb altres membres de la mesa del Parlament, abans de l'anunci de les noves mesures per reduir el pressupost de la cambra el 2012.

Barcelona."No tot es resol reduint pagues", va afirmar ahir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en la presentació de les noves mesures que prepara per reduir els comptes del 2012. Va reivindicar que la cambra "té pressupost propi, sense problemes de tresoreria" i, per tant, va defensar que no fossin "mimètics" amb altres administracions, com la Generalitat, després de la supressió de la paga extra de Nadal anunciada per als alts càrrecs del Govern. De cara a l'any que ve, però, els diputats rebran una mensualitat menys que les 14 actuals.

Aquesta tisorada permetrà estalviar 753.000 euros, 5.578 de mitjana per a cadascun dels 135 diputats. Tal com es va encarregar de recordar De Gispert, els diputats ja tenen congelat el sou des del 2008, i el 2010 se'l van retallar entre un 8% i un 15%. Només la Diputació de Lleida es planteja una iniciativa semblant, segons el seu president.

La cambra també prescindirà de bona part de la flota de cotxes oficials. Dels 16 que hi havia a l'inici de legislatura, el 2012 en quedaran només 5, dos en propietat. L'oposició comparteix aquestes mesures, però ICV-EUiA i Ciutadans van advertir que el pla no pot ser una "coartada" per justificar les retallades o la reducció del sou de treballadors del sector públic.

Tanmateix, la unanimitat es trenca amb l'anunci de De Gispert de reduir l'assignació als grups parlamentaris. Segons les forces d'esquerres -especialment ICV-EUiA i ERC- la falta de donatius privats fa que les seves finances depenguin de les aportacions públiques, i retallar per aquí pot laminar la pluralitat democràtica.

"Alguns tenen la sort de tenir fundacions i empreses que els fan aportacions per a les campanyes", va alertar la portaveu parlamentària dels ecosocialistes, Dolors Camats, la més contrària a la polèmica retallada, que va afegir que "altres no comparteixen" certs objectius privats i "funcionen diferent" a l'hora de finançar-se. Es referia així a les donacions anònimes que reben els grans partits. En aquesta línia, el diputat Oriol Amorós (ERC) va reclamar que si es retalla l'aportació als partits que es financen bàsicament amb fons públics i de forma "transparent" també es redueixi l'aportació privada per garantir la qualitat democràtica.

El president del grup del PSC, Joaquim Nadal, menys agressiu, va considerar que aquesta partida -de 17,4 milions d'euros en total- és "irrisòria" en relació amb el pressupost del Parlament, i "cal mirar-se-la" bé abans d'aprovar-la. Ciutadans tampoc està d'acord amb la retallada, de la qual De Gispert concretarà les magnituds les pròximes setmanes.

Menys diputats al Parlament

En la seva roda de premsa, De Gispert va obrir la porta a reduir el nombre de diputats (l'Estatut determina que han de ser entre 100 i 150) en el marc de la negociació de la llei electoral, i va estirar les orelles a Andreu Mas-Colell. Li va reclamar que "les resolucions s'han de complir", en relació amb la moció que exigia la presentació del pressupost el 10 d'octubre, però també va reconèixer que això ho han d'exigir els grups i que el conseller d'Economia ha demanat comparèixer per explicar el retard.

stats