Publicitat
Publicitat

Lluita armada entre els germans Gaddafi per un negoci a Líbia

La disputa per la Coca-cola

Tan bon punt la Coca-cola va decidir instal·lar-se a Líbia el 2005, va rebre una dura lliçó de com les gelosies personals i la brutalitat de les diputes de la família del president Muammar al-Gaddafi conformen l'economia nacional. El problema va començar quan dos dels fills del líder es van començar a discutir pel control de l'empresa local responsable d'embotellar la Coca-cola. La disputa va pujar de to i es va convertir en una batalla armada dominada per una de les milícies lleials a un dels fills de Gaddafi, segons les filtracions de Wikileaks de cables diplomàtics dels Estats Units. La pugna es va resoldre quan l'única filla del dictador, Aixa, hi va intervenir. Però només després que un dels treballadors de la planta acabés ferit, d'haver tancat un dels cosins de Gaddafi dins el maleter d'un cotxe i de clausurar la planta de Coca-cola durant mesos.

L'episodi ofereix un nou retrat del cercle més proper a Gaddafi i, a grans trets, posa en relleu com els capricis de les famílies governants han contaminat el clima per al desenvolupament econòmic en algunes parts del món àrab.

De la importació a la producció

Durant la dècada del 90, quan Líbia estava totalment embargada de sancions internacionals, la Coca-cola no tenia una planta d'embotellament al país. En canvi, es distribuïa a través d'una franquícia de Tunísia, el país veí. Va ser a partir de la decisió de Gaddafi d'abandonar el programa nuclear el 2003 i quan les sancions es va relaxar des d'Occident que les empreses dels Estats Units, inclosa la Coca-cola, van tornar-hi a invertir. La nova planta embotelladora es va obrir el 2005 a través d'un franquícia local coneguda com a Global Beverage Co.

Però gairebé al mateix temps, dos dels fills de Gaddafi, Mutassim i Mohamed, van començar a competir pel control de l'empresa. La disputa familiar va sortir a la llum a finals del 2005, només dues setmanes després que obrís la planta, quan els agents de seguretat lleials a Mutassim van ocupar el local a Trípoli, segons un cable del departament d'Estat el 2006. Les seves milícies van bloquejar la producció fins al febrer del 2006.

A més a més, un altre cable relata com el 28 de desembre del 2005 "dos cotxes militars que portaven gent armada difícil d'identificar van entrar de manera il·legal dins les instal·lacions, van exigir als treballadors que marxessin i van tancar la planta". Les forces de Mutassim van prendre ràpidament el control del local després de ferir un treballador estranger i destruir tot un equip. Durant l'ocupació es va permetre inicialment que els administradors accedissin a l'espai "sols o bé en parelles", però poc després es va prohibir completament que hi accedissin els treballadors de la Coca-cola. Aquesta situació va durar setmanes i mentrestant els accionistes de la companyia van rebre demandes d'extorsió de fonts "independents". Els treballadors estrangers també van rebre amenaces de pallisses i "problemes polítics", segons la filtració.

"En cap moment l'autoritat líbia va oferir una justificació legal del perquè del tancament de la planta", diu la font del cable en referència a la multitud de queixes que va rebre el govern per part dels oficials involucrats.

Amenaces per carta

La batalla va arribar al punt àlgid el febrer del 2006, quan els fidels a Mutassim es van dirigir cap a la residència de Mohamed, on van segrestar i van assaltar un dels seus cosins, i també cunyat, amb l'objectiu "d'enviar un senyal a l'Enginyer (en Mohamed)", diu el cable. Els sequaços de Mutassim van arribar a "la residència de Mohamed i van començar a cridar-lo perquè sortís", recordava un testimoni en les filtracions. "Quan van veure que no rebien cap resposta, van anar a buscar un dels seus cosins i el van amenaçar, maltractar i segrestar. Se'ls van endur dins un dels maleters del cotxe cap a la residència del seu líder". Un dels membres del consell de la companyia va rebre una trucada en què se l'avisava que marxés tan ràpid com pogués de Trípoli abans que els homes de Mutassim el trobessin.

La germana va posar pau

Finalment, la seva germana, Aixa al-Gaddafi, ja farta de veure els combats entre germans, va negociar-hi un acord. Segons el cable, Mohamed es comprometia a vendre les seves accions i, en contrapartida, Mutassim demanaria a la seva gent que abandonés el control d'entrada a l'empresa. Una persona atrapada al mig de la baralla va dir a un funcionari de l'ambaixada nord-americana al país -segons una de les filtracions- que "tot i haver escoltat mil tipus d'històries de com fer negocis a Líbia, mai s'havia imaginat que tot allò que havia succeït fos possible". "Coneixes la pel·lícula d' El padrí ? Doncs hem viscut això durant els últims mesos".

Dimecres passat, un portaveu de la Coca-cola a la seu de la companyia a Atlanta, Kerry Tressler, va reconèixer que el 2006 havia estat "un període d'incertesa sobre la propietat de la franquícia de l'embotelladora" a Líbia, però que el problema finalment es va resoldre. Trassler va afegir que la producció i distribució de la planta no ha cessat tot i les protestes i els enfrontaments. El portaveu del departament d'Estat, Philip Crowley, no s'hi va posicionar i va dir que preferia no fer-ne cap comentari, sobretot tractant-se de filtracions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT