Publicitat
Publicitat

PRIMER CONGRÉS DE LA FORMACIÓ INDEPENDENTISTA

Uriel Bertran espera ser ratificat avui com a líder d'un engranatge ple d'excompanys republicans

Els escindits d'ERC copen Solidaritat

ASolidaritat Catalana (SI) tot passa molt de pressa: en set mesos s'han fundat, han crescut, han entrat al Parlament, s'han estructurat territorialment i avui fan el seu primer congrés -amb polèmiques internes incloses-. Una peça clau en aquest meteòric procés és el diputat Uriel Bertran, candidat a la secretaria general i un dels que té més mili en la brega orgànica i política, tot i ser el dirigent més jove, amb 34 anys. Tanmateix, no és una rara avis , sinó el màxim exponent d'un seguit de militants provinents dels sectors crítics d'ERC, Esquerra Independentista (EI) -del qual Bertran era fundador i líder- i Reagrupament (RCat), que van deixar el partit republicà en diferents moments i s'han retrobat a SI.

La radiografia dels nou coordinadors regionals de Solidaritat escollits en els congressos de les últimes setmanes posa de manifest que tan sols un -el del Penedès- no prové d'aquests espais. Tanmateix, el líder de SI a l'àrea metropolitana, Jaume Jaume, s'havia afiliat a RCat quan aquest ja havia sortit d'ERC, i el del Pirineu i Aran, Joan Martín, era un crític republicà que no va entrar en cap sector. En executives comarcals i locals la situació es reprodueix, i també, en menor mesura, en la candidatura nacional de Bertran, que està acompanyat per dos exmembres més d'EI i dos de RCat. Completen l'equip dos independents, un membre provinent de CiU i una militant del PSAN. El cap dels assessors al Parlament, Jordi Anguera, exdirector de l'Agència Catalana de Consum, formava part també d'EI així com diversos membres de les embrionàries joventuts de SI.

Bertran nega cap "dirigisme"
A partir d'ara, si és escollit, Bertran haurà de coordinar dirigents amb qui majoritàriament havia coincidit a ERC, però ell assegura que no hi ha hagut "dirigisme" en la seva elecció ni li ha "demanat a ningú que es presenti". A l'hora d'impulsar un projecte novell, accepta que és "més fàcil treballar amb militants amb més experiència", tot i que "això és una arma de doble tall", ja que també "poden arrossegar vicis". Afirma que són prop de 6.000 afiliats, majoritàriament provinents d'ERC i RCat i, en menor mesura, de CiU, de la societat civil o, fins i tot, d'ICV. El projecte de Bertran passa per implantar una estructura "més de moviment que de partit", obrint locals socials de SI i impulsant mobilitzacions de suport a les iniciatives parlamentàries. D'aquí la necessitat d'evitar "vicis".

Joan Carretero, líder de RCat, i Bertran van coincidir com a opositors a l'actual direcció d'ERC, però el segon ha tingut més èxit fora del partit. Ha assumit la transversalitat ideològica reivindicada pel primer, tot i que Bertran encara defensa un projecte d'esquerres. Unit a un candidat carismàtic, ha captat més independentistes desencisats amb ERC per articular una alternativa al seu anterior partit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT