Publicitat
Publicitat

EL VEL DE LA IGNORÀNCIA

La falsa generositat dels alemanys

El temps es va acabant i malgrat l'eufòria dels mercats d'aquesta setmana la crisi del deute pot fer encara més mal a països com Espanya i Itàlia. La pressió es mantindrà si no hi ha una resposta clara i contundent dels responsables polítics a la cimera europea de divendres. La zona euro, sencera, corre perill i la possibilitat que alguns estats, entre els quals hi ha Espanya, recuperin la moneda nacional, com la pesseta, ja no és una afirmació esbojarrada malgrat que això podria significar perdre fins a un 40% de la riquesa.

En realitat, tot s'està dibuixant seguint un pla concebut per la cancellera alemanya Angela Merkel. Si bé havia rebut crítiques per la suposada falta d'un horitzó clar per a la Unió Europea, Merkel està demostrant que tenia un pla preparat i que, lentament, l'està aplicant.

La fórmula de Merkel és una reforma del Tractat europeu que especifiqui que els estats han de respectar, sota amenaça de sancions per la via judicial, els equilibris pressupostaris i la disciplina fiscal portada fins a l'últim extrem. El president francès, Nicolas Sarkozy, està seguint Merkel i només ha presentat alguns inconvenients, com per exemple que no es judicialitzin les sancions als estats.

La reacció dels experts i opinadors de Catalunya és de certa comprensió amb les pretensions d'Alemanya perquè el dèficit fiscal català amb la resta d'Espanya és molt elevat. Si els alemanys paguen molt als seus socis de la Unió Europea -com Catalunya a la resta de comunitats espanyoles- és lògic que ara es plantin i demanin tota mena de mesures als suposats veïns del sud, sempre mandrosos i poc fiables. Però aquesta generositat dels alemanys és falsa. El seu flux de diner a dins de la zona euro ha estat molt interessat, encara que la cancellera Merkel no vulgui fer cap esforç de pedagogia cap als ciutadans alemanys.

L'error dels exportadors

Ho diuen els economistes que han analitzat l'evolució de l'economia en els últims 30 anys. Raghuram Rajan, execonomista en cap de l'FMI entre el 2003 i 2007, ha insistit en l'excessiu pes del sector exportador en l'economia alemanya, que "per desgracia" ha deixat el país incapaç de generar una demanda sòlida i sostenible i incapaç també d'assolir un equilibri en el seu desenvolupament.

Rajan s'insereix en un consens acadèmic i del món financer que deixa clar que països com Alemanya, i també el Japó, els grans exportadors mundials, han inundat els mercats buscant compradors i facilitant a països, empreses i famílies que fessin les despeses necessàries. Com? A través de crèdits massius per part dels seus bancs -que recollien els estalvis dels alemanys, en el cas d'Alemanya-, amb tipus d'interès molt baixos gràcies a l'euro.

Així, ¿qui és culpable de la crisi del deute? Tothom alhora. Espanya també per no preveure les conseqüències d'un deute, sobretot privat, excessiu. Però no només en són culpables els castigats ciutadans del sud, sempre comdemnats pels prejudicis del nord.

No sembla que Angela Merkel ho tingui en compte. Ella té un pla i està aconseguint que s'apliqui perquè els bancs alemanys puguin cobrar alguna cosa. Però les brutals retallades a tots els països per aconseguir els seus objectius d'austeritat auguren una llarga recessió que pot acabar afectant també la mateixa Alemanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT