Publicitat
Publicitat

SISTEMA FINANCER LA REFORMA DE LES CAIXES

Salgado anuncia un decret llei que obligarà les entitats financeres a elevar la solvència

El govern espanyol força les caixes a convertir-se en bancs

L'executiu espanyol vol emetre un senyal inequívoc a l'eurozona i ha anunciat un decret llei que transformarà el mapa financer. Les caixes hauran de triar entre convertir-se en bancs o desaparèixer.

No ha estat cap sorpresa. Espanya, sota la lupa dels mercats i institucions internacionals, ha de convèncer de la fiabilitat dels seus comptes i de la solidesa del seu sistema financer. Les retallades pressupostàries i les reformes en marxa i en debat han estat aplaudides, però la desconfiança envers les entitats espanyoles no ha minvat amb la primera onada de fusions de caixes i l'incipient procés de bancarització que van iniciar al juliol. Per això l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va fer ahir un pas més. La vicepresidenta Elena Salgado va presentar un nou pla -en forma d'un decret llei que arribarà al febrer- que forçarà les caixes a convertir-se en bancs. La ministra d'Economia no ho va dir amb aquestes paraules -va assegurar que les entitats encara poden acollir-se a la llei de caixes-, però les exigències al sector deixen poc marge.

L'executiu elevarà del 6% actual al 8% el capital bàsic dels bancs, és a dir, els demanarà que tinguin més capital i reserves disponibles amb facilitat per fer front als seus deutes. En el cas d'entitats no cotitzades (les caixes), les que no tenen una presència destacada d'inversors privats i les que tenen una dependència del mercats majoristes per finançar-se de més del 20%, aquest nivell serà encara més alt, però està encara per determinar.

Ens els propers mesos les entitats financeres hauran de fer mans i mànigues per assolir aquestes ràtios, o el que és el mateix, aconseguir capital. Els bancs, ja sigui perquè cotitzen o perquè tenen inversors privats, tenen més fàcil aquesta tasca. Les caixes, que no tenen inversors, hauran de buscar solucions per accedir al capital i l'opció més clara sembla que és la de convertir-se en banc. Si no ho fan, al setembre, quan el Banc d'Espanya avaluï la tasca de recapitalització que han dut a terme, no podran optar al fet que el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) els injecti capital. Aquesta possibilitat queda reservada exclusivament als bancs.

Salgado va anunciar que el FROB compraria accions dels bancs que a la tardor no tinguin les ràtios exigides. Dit d'una altra manera, al setembre els bancs que no siguin solvents seran nacionalitzats. La ministra d'Economia estima que el sistema financer espanyol necessita capital addicional per un valor no superior als 20.000 milions d'euros.

1. Com van néixer les caixes d'estalvi?

Van sorgir al segle XIX per ordre ministerial com a instrument per fomentar l'estalvi de les classes populars i combatre la usura (crèdits amb interessos desorbitats).

2. En què es diferencien una caixa i un banc?

Els bancs són societats anònimes que tenen accionistes. Per contra, les caixes d'estalvi són entitats sense ànim de lucre que depenen d'administracions públiques o entitats locals i han de destinar el 50% del seu excedent a reserves per assegurar la seva liquiditat futura. L'obra social pot absorbir fins a un 50%, tot i que les caixes hi destinen prop d'un 20% del benefici.

3. Per què el govern espanyol té tanta pressa?

Els mercats internacionals i la Unió Europea el pressionen. La incertesa sobre l'economia espanyola i el seu sistema financer persisteix, tot i haver-se allunyat el fantasma del rescat financer que amenaçava l'Estat després de la intervenció a Irlanda. L'executiu apel·la a la necessitat de donar credibilitat i més transparència al sistema per fer-lo atractiu als inversors. A més a més, la UE sotmetrà les entitats financeres a una nova ronda de tests d'estrès que valoraran la seva salut i que seran més exigents que els de l'any passat.

4. Què persegueix la reforma?

Salgado va destacar ahir que les noves exigències de capital busquen "restablir la confiança eliminant qualsevol dubte que hi pogués haver al mercat sobre la solidesa" del sistema financer espanyol, així com per "garantir la canalització del crèdit cap a la nostra economia, famílies i empreses".

5. Per què la decisió sentencia el model de caixes?

L'anunci del govern espanyol d'elevar els requisits de capital bàsic a les entitats financeres, amb més exigència en el cas de les caixes, les pressiona per sortir a buscar recursos als mercats. Però els inversors no es refien d'un model que desconeixen i sovint no entenen. A més a més, l'executiu situa una data límit al mes de setembre perquè les caixes acreditin els objectius de capitalització, i les que no ho aconsegueixin podran recórrer al FROB (recursos públics) amb la condició que s'hagin transformat en bancs.

6. Per què les caixes són qüestionades?

El inversors internacionals, sovint per desconeixement, recelen del sistema. La recerca de recursos que facin créixer la solvència de les entitats es complica perquè en l'actual entorn econòmic els mercats que presten diners a risc volen a canvi uns drets i poder participar d'alguna manera en les decisions a través del consell d'administració, un òrgan que les caixes no tenen, però els bancs, sí.

7. La mala gestió de les entitats és la culpable de la situació actual?

L'Estat espanyol partia d'una situació financera avantatjosa respecte d'altres estats a l'inici de la crisi, però la seva situació econòmica era pitjor i ha acabat podrint el sistema financer. La creixent morositat, provocada sobretot per l'esclat de la gegant bombolla immobiliària, s'ha anat cruspint les provisions, uns recursos que han anat en detriment dels beneficis de les entitats. I això ha passat tant en bancs com en caixes.

8. En què afecta el totxo?

L'últim informe del Banc d'Espanya situa els actius "potencialment problemàtics" de la banca relacionats amb el sector immobiliari en uns 180.000 milions. Uns 70.000 corresponen a actius adquirits o adjudicats com a conseqüència d'impagaments per part de promotors i particulars. Cal destacar que aquestes valoracions poden amagar pèrdues encobertes a què les entitats s'hauran d'afrontar en els propers exàmens de solvència i liquiditat a què seran sotmeses per les autoritats europees i espanyoles durant aquest primer semestre.

9. Com afectarà als clients la bancarització?

Pel professor d'Esade Juan Carlos Amaro, no hi ha cap risc afegit per als clients de les caixes d'estalvi en tot aquest procés, més enllà del que ja existeix per l'actual situació econòmica. L'expert assegura que hi pot haver beneficis per als usuaris amb la introducció de principis més empresarials en la gestió, ja que això afavorirà la transparència i una regulació més àmplia. En canvi, CCOO alerta del risc que la bancarització tanqui les portes del sistema als col·lectius amb menys recursos. "Està demostrat que allà on hi ha caixes el nivell d'inclusió en el sistema financer i d'accés al crèdit és més alt", segons Dolors Llobet.

10. Perillen la catalanitat i l'obra social?

El model de caixes és un referent a Catalunya. L'arrelament al territori es pot afeblir si alguna entitat passa a mans de bancs i es trasllada el centre de decisió a Madrid. Malgrat que la bancarització pot suposar el naixement d'entitats més sòlides, preocupa el futur de l'obra social, un dels elements identitaris de les caixes. L'executiu va garantir ahir que l'obra social no té traves per continuar existint, per exemple, sota l'aparença d'una fundació. Però si les caixes s'acaben convertint en bancs, és dir, a tenir accionistes, sembla difícil que hi hagi els mateixos criteris. També és una incògnita si es diluirà l'efecte sobre el territori d'origen de les caixes.

11. En què ha beneficiat Catalunya el model dual?

La coexistència ha condicionat el comportament dels bancs de cara als clients més petits, des de pimes fins a autònoms i famílies, als quals s'han vist obligats a oferir els mateixos serveis i atencions que els brinden les caixes.

12. Què és el FROB?

El juny del 2009 el govern espanyol va crear el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) com a instrument per impulsar processos d'integració al sector financer. Les ajudes es concreten en forma de compra d'accions ordinàries que han de ser retornades en un termini de cinc anys (ampliable a dos anys més) amb una retribució mínima del 7,75%. És adir, no són ajudes a fons perdut. El Frob disposa de més de 100.000 milions d'euros.

13. I les participacions industrials?

La normativa Basilea III les penalitza. Les entitats financeres podrien optar per vendre aquestes participacions o per segregar-les a través d'altres societats.

14. Què és el
core capital
?

La relació (en percentatge) que existeix entre el capital bàsic (integrat pel capital i les reserves) del qual es pot disposar immediatament i el valor dels deutes a què ha de donar resposta l'entitat per les seves operacions.

15. Com entrarà l'Estat al capital de les entitats?

El Frob prendria una participació d'aquestes entitats financeres i es mantindria al capital durant un període de cinc anys com a màxim. Això obligarà les entitats a fer una profunda reestructuració dels seus òrgans directius. Els nous bancs hauran d'elaborar un pla de viabilitat que inclogui l'entrada d'inversors privats en substitució del Frob. Salgado va insistir que la presa de participacions als bancs es faria en "condicions de mercat".

16. Afectarien les noves ajudes el dèficit espanyol?

Salgado assegura que aquesta possible ajuda no suposaria un increment del dèficit, ja que només tindria un impacte de dos punts en la ràtio de deute públic sobre el PIB, que en qualsevol cas es mantindria per sota de la mitjana europea.

17. I Basilea III?

Amb les noves exigències el govern avança els requisits de capital que estableix la normativa Basilea III, d'obligat compliment el 2013.

18. Quedarà sense efectes la reforma de la llei?

La nova llei, vigent des de l'estiu, es manté sense canvis, tot i que sobre el paper les opcions de viabilitat es redueixen. El llei ofereix diverses opcions. Per començar, poden quedar-se com estan, una possibilitat que no sembla gaire plausible. Les altres dues opcions encaminen el sector cap a la seva bancarització. Per una banda, les caixes poden transformar-se en fundació, com vol el Banc d'Espanya, però que suposa un canvi de naturalesa jurídica que pràcticament les extingiria. El negoci seria transferit a un banc. La tercera opció passa perquè les caixes continuïn sent caixes, però transferint els seus actius a un banc, del qual controlarien un mínim del 50%. És la idea de La Caixa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT