Publicitat
Publicitat

LA POLÍTICA AL SEGLE XXI Reportatge

El Cercle d'Empresaris de Madrid i Ferrovial patrocinen cursos per Millorar els coneixements econòmics i de gestió de càrrecs públics i electes

Les grans empreses financen la formació dels polítics en actiu

És un peix que es mossega la cua. Com que entre els polítics no hi ha cultura de formació contínua, tampoc no hi ha oferta específica de caràcter públic. El resultat és que les grans empreses han omplert aquest buit amb programes dirigits a directius públics i polítics a través d'escoles de negocis com l'Iese o l'Instituto Empresa. Aquesta formació té dos objectius bàsics: acostar els polítics a la realitat de l'empresa i millorar els seus coneixements sobre gestió.

"Entre un terç i la meitat del que treballem durant un dia el dediquem a pagar impostos, són els nostres diners, i és important que la gent que el gestiona estigui ben formada". Qui parla és Antonio Núñez, director del programa de lideratge per a la gestió pública, de l'IESE. Aquesta és una de les claus. La majoria de polítics tenen una formació juridicopolítica, alguns tenen coneixements bàsics d'economia i molt pocs tenen formació de tipus tècnic, com ara la que forneix una enginyeria. Per Núñez, els polítics catalans i espanyols fallen per la banda de la gestió: "Coixegen en qüestions bàsiques com ara l'avaluació de polítiques públiques, els indicadors d'eficàcia de l'administració, etcètera". I això, en termes econòmics, té un cost. Recentment, una comunitat autònoma ha reduït la factura de telèfon en els equipaments educatius de sis milions d'euros a només un i mig gràcies a l'assessorament d'un expert en gestió pública. Com ho ha fet? Molt fàcil: en lloc de negociar cada centre amb l'operador, com passava fins ara, s'ha fet una demanda de serveis conjunta. Tan senzill sobre el paper però tan difícil de vegades de portar a la pràctica en una administració en què la inèrcia i un cert amateurisme encara pesen molt. Per Núñez l'eslògan d'Artur Mas de "fer més amb menys" és un tema estricte de gestió, de millora de processos.

Formació econòmica
Un altre dels forats negres formatius és l'economia. Això ho saben molt bé els empresaris, que fa temps que paguen de la seva butxaca programes per acostar els polítics al món de l'empresa. A Madrid, el Cercle d'Empresaris finança el Programa Empreses Parlamentaris (PEP), que té com a objectiu familiaritzar els diputats i senadors amb la realitat de l'empresa mitjançant estades i anàlisis de casos concrets. El polític fa un seguit de visites a una empresa determinada i entra en contacte amb la seva realitat, els processos de producció, les diferents àrees de gestió, etc.

Dins d'aquest programa s'emmarca també el Programa Executiu de Gestió per a Parlamentaris (PEGP) de l'IE Business School, dirigit específicament a fomentar el lideratge polític. Un dels seus responsables, Julio Gómez-Pomar, considera que els polítics "són persones que han de saber de màrqueting, de gestió per a objectius, de recursos humans, han de saber llegir el balanç d'una empresa". I això de vegades no passa, perquè tot i que hagin fet una carrera, molts polítics no han exercit mai del que han estudiat.

Esade també ofereix una oferta de cursos per a directius públics, però no d'habilitats específicament polítiques i sense patrocinadors. Francisco Longo, director de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'aquesta institució, creu que els polítics "estan poc acostumats a formar-se, hi ha el mite del polític autodidacta, que s'ho fa tot." A més a més, per Longo hi ha un problema de fons: el polític que es forma està mal vist. "La cultura política a casa nostra no és d'aprenentatge, es pensa que si un manifesta dubtes, o que s'ignoren respostes, s'afebleix l'autoritat del polític".

Socialment està assumida la necessitat del reciclatge continu en professions com ara els metges o els arquitectes, però no tant dels polítics. "Això no és entendre que si en algun moment la política ha hagut de ser entesa com a aprenentatge és ara perquè la política actual encara escenaris més complexos que mai", diu Longo amb un punt d'acritud.

Un dels problemes que es troben els polítics que volen formar-se és la manca d'oferta específica. Els partits fan una part d'aquesta formació, però és insuficient, segons els experts. En altres països hi ha escoles d'administració pública de primer ordre (el cas francès és paradigmàtic amb l'ENA, l'Escola Nacional d'Administració) o bé les universitats tenen una oferta específica i les administracions sufraguen aquesta formació (el cas dels Estats Units amb Harvard). En el cas espanyol i català aquest buit l'omplen de moment els programes finançats per l'empresa privada i que es cursen a Madrid. El curs de l'Iese, per exemple, està patrocinat per la Fundació Rafael del Pino, lligada a Ferrovial, i l'admissió d'alumnes no és lliure, sinó que són cooptats. I fins que no hi hagi una oferta pública per a polítics, continuarà sent així.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT