Publicitat
Publicitat

LES FINANCES DE CATALUNYA

Andreu Mas-Colell:

"Jo hauria exigit el mateix a bancs i caixes"

Deute "Espero que l'autorització per emetre'n arribi aviat" Retallades "Demano al sector sanitari que f aci un esforç" Impost de donacions "No el traurem, perquè és molt diferent del de successions"

Andreu Mas-Colell s'ha estrenat com a conseller d'Economia retallant un 10% el pressupost de la Generalitat."Espero que arribin temps més calmats, encara que no els veig a l'horitzó", admet.

L'anterior govern va dir que l'increment del deute dels últims anys era el cost de mantenir la cohesió social, per exemple, en sanitat i ensenyament. Temen per la cohesió social amb aquesta retallada?

Per descomptat, és una preocupació. Però crec que podrem fer el que és necessari. No hi ha dubte que no podem ampliar el deute i, per tant, no estem prenent cap gran decisió política. Tot ens ve imposat pels fets. Però espero que això no afecti la cohesió social, que és molt important i l'haurem de mantenir. El que haurem de fer, no sé si ara o el 2012, és modular el principi d'universalitat cap al principi de necessitat. No és una qüestió de cohesió social que els catalans subvencionin la universitat de la meva filla, però sí la d'una família en què el pare i la mare estan a l'atur i passen dificultats.

Per tant, es limitaran els serveis, com l'ensenyament i la sanitat?

Haurem de regular la nostra acció en aquesta direcció. En un món ideal, sense limitacions pressupostàries, es pot pensar que és desitjable la universalitat de drets amb cost econòmic. Però en un món de limitacions econòmiques -com és el cas- el més important és tenir xarxes de seguretat que evitin que ningú caigui en situacions de marginació social.

Es farà un debat sobre el model fiscal del país? Aquí tothom vol cobrar, posem per cas, la llei de dependència, però ningú vol pagar impostos.

Aquest govern creu que, en una situació ideal, els impostos no han de ser molt elevats i que s'ha de deixar un marge ampli per a l'acció social. Al final, si el que preval és que tot ho fa el sector públic, el sector privat es refrena. Però també cal tenir en compte la competència fiscal. Ara hi ha molta més mobilitat que abans i les diferències d'impostos poden provocar deslocalitzacions. Un col·lega meu parlava d'això fa poc, fent referència a les diferències en l'IRPF. Algun dia, no ara, voldríem assegurar-nos que aquesta diferència no actua com un fre per atreure talent a Catalunya.

Diuen que trauran l'impost de successions, però i el de donacions?

El mantindrem. Sempre es parla d'impost de successions i donacions perquè, des d'un punt de vista fiscal, són similars. Però des del punt econòmic són molt diferents. L'impost de successions és conseqüència d'un fet no voluntari, mentre que el de donacions sí que és voluntari.

Però CiU va posar al seu programa electoral que suprimiria tant el de successions com el de donacions.

Es va dir successions i donacions, però jo crec que s'estava parlant de successions. I és el que farem ara.

El president Mas ha dit que hi ha gent que marxa de Catalunya per no pagar l'impost de successions. Tenen dades que ho confirmi?

Només li puc dir que he vist més cotxes amb matrícules d'Andorra del que seria normal. No és una dada científica, però no hi ha el més mínim dubte que per a les grans fortunes els factors fiscals són un motiu important per fixar la residència.

Tornant a la sanitat, el 2010 es va gastar en aquesta partida un 10% més del pressupostat, 850 milions d'euros addicionals. Saben en què es van gastar aquests diners?

Una mica en tots els components: farmàcia, serveis d'atenció, hores extres, etc. El que es gasta en sanitat actualment està ben gastat. Però ara hem de contenir la despesa: no podem gastar el que no tenim. La qualitat de la sanitat catalana és molt alta i es mereix més diners, sense cap dubte. I m'encantaria tenir-los. El repte dramàtic és que no tenim aquests diners i hem de demanar al sector sanitari que faci un esforç per no gastar tant i optimitzar els diners, i que mantingui l'extraordinària qualitat actual.

La solució per quadrar els comptes ara són els censos emfitèutics [fórmula jurídica que equival a hipotecar] per als edificis públics?

Farem censos emfitèutics o operacions similars, que són perfectament normals. Molts dels edificis que la Generalitat ha comprat en els últims anys tenen aquest cens emfitèutic. Per tant, no es pot dir que ens vendrem el que s'ha comprat en aquests últims anys. Podrem fer operacions noves en els edificis dels hospitals, quan l'estat ens en traspassi la titularitat. No és l'única mesura, sinó una de les que tenim a la taula.

La Generalitat vol emetre 11.600 milions de deute aquest any, però l'Estat encara no ha donat la seva autorització per fer-ho. Quan preveuen rebre el vistiplau?

En els pròxims dies, m'imagino. No estic angoixat. El que no tinc clar és si l'autorització arribarà de manera que ens permeti planificar les emissions de deute o si arribarà amb comptagotes. Voldríem fer emissions a llarg termini, però no descartem fer-les a un any.

El debat autonòmic que s'està generant últimament és una oportunitat perquè es reconegui la singularitat de Catalunya amb un sistema fiscal específic?

Ens hem de centrar en els nostres interessos, però sense oblidar la solidaritat. Ara bé, no tinc opinió sobre si les altres comunitats volen continuar igual o si volen canviar.

Qui creu que ha estat més responsable en la situació actual? L'Estat diu que les comunitats autònomes són responsables del dèficit.

Nosaltres tenim molt clar que, des de fora, ens veuen a tots com un col·lectiu que es diu regne d'Espanya, que és el titular del deute exterior. I tots els seus components s'articulen sota aquest paraigua. Ni nosaltres ni el govern central podem treure'ns responsabilitats.

Sobre la reforma de les caixes d'estalvis: les competències sobre aquest tema són de la Generalitat, però des d'aquí no s'ha intervingut en el disseny del nou model.

És natural que això vingui del Banc Central Europeu i del Banc d'Espanya i que d'allà hagi saltat al minist eri d'Economia. Ells han parlat amb molta gent, inclosa gent de Catalunya. I la Generalitat n'ha estat ben assabentada. He tingut l'oportunitat d'expressar la meva opinió, que no era un punt de vista gaire detallista. Nosaltres el que volem és que Catalunya no perdi els centres de decisió de les noves entitats.

Li sembla bé que les exigències per a caixes de capital siguin més elevades que per als bancs?

Això m'ha estranyat una mica, però respon al fet que, internacionalment, s'afina poc. Convenia enviar un senyal molt fort per demostrar que les caixes són institucions sòlides. Però jo els hauria posat les mateixes condicions que als bancs.

Z apatero proposa una homogeneïtzació dels horaris comercials. Hi ha un terme mig entre Madrid, on s'obre 22 festius, i Catalunya, on s'obre 8 festius l'any?

Unificar per decret em sembla malament. És una competència catalana i s'ha de decidir des d'aquí, però hem d'afinar. Per al petit comerç, no suposa la mateixa amenaça una petita botiga de fruita que obre a les 12 de la nit que una gran superfície. M'agradaria que aquestes diferències es poguessin discutir. I m'agradaria trobar una combinació que ho fes tot possible.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT