Publicitat
Publicitat

Els acampats demostren que la revolució que lideren no és incompatible amb les urnes

Els indignats fan compatibles les protestes i el vot

El moviment dels indignats és heterogeni. D'acord. No es veuen consignes electorals ni es demana el vot per a cap formació. És així. Els acampats són crítics amb la classe política i voldrien reformar el sistema electoral. És evident. De fet, el denominador comú de les protestes és el clam per una democràcia real, que escurci la distància entre el poder i la ciutadania, però tots aquests enunciats no impliquen que els indignats s'estiguin de participar en les eleccions. Ahir, molts dels joves que han protagonitzat la setmana d'insurrecció pacífica a la plaça Catalunya també van trepitjar els col·legis electorals. Qui ho havia dit, que els indignats s'abstenien?

Pedro Armengou (19 anys) i Joel Martínez (20 anys) recollien firmes de suport a l'acampada de Barcelona. Al matí, un cartell indicava que s'havia superat la xifra de les 55.000 adhesions. Tots havien decidit anar a votar. "És un dret i un deure, i em sembla que és complementari amb aquesta protesta", explicava Armengou. "La gent ens demana què ha de fer per demostrar-nos a les urnes que ens donen suport, però nosaltres no els donem consignes", afegia Martínez, que des de dimecres és a l'acampada i admetia que optaria per un vot nul. D'altres eren més explícits amb les seves preferències, com dos estudiants mallorquins, Jordi Moll (19 anys) i Antoni Cabanellas (21 anys), que havien votat per correu. "Som crítics amb el sistema, però també responsables, i no em fa res dir que em semblava important votar perquè no guanyés en Bauzá [José Ramón Bauzá, president del PP balear]". Cabanellas, de Pollença, tampoc simpatitza amb els partits majoritaris i exposava la finalitat de les protestes: "El que volem demostrar és que se'ns ha de tenir en compte més enllà d'un cop cada quatre anys".

Moviment de llarg recorregut

Mentre a la plaça es verbalitzaven propostes, com la convocatòria d'un referèndum sobre la monarquia, la madrilenya Isabel Troncoso (24 anys), metge de professió, explicava que havia votat per correu a la capital de l'Estat. "Sóc aquí per no haver de votar mai més en contra d'un partit, com he hagut de fer aquest cop, una vegada més víctima del bipartidisme". Al seu costat, a la carpa de la comissió de sanitat, Marc Olivé (37 anys), era més escèptic sobre la utilitat del vot: "No em sento representat per cap polític. Els canvis de debò els podem aconseguir aquí, amb la protesta indefinida". "El moviment dels indignats és de llarg recorregut", recordava Llum Martínez (41 anys), de Sant Andreu de Llavaneres, que també havia passat per les urnes.

La indignació que ha omplert les places no s'ha traduït en un augment de l'abstenció. Gerardo Pisarello (40 anys), que fa de professor i ahir col·laborava a la plaça Catalunya, ho argumentava: "Si no votem, donem més poder a la gent que estem criticant. Però també hem de ser conscients que el vot no ho és tot en una democràcia. La democràcia es construeix amb moltes altres accions, com la participació als barris". Malgrat que els polítics han estat la diana de les crítiques, Pisarello procurava aportar matisos. "Hi ha gent als ajuntaments que s'hi ha deixat la pell", puntualitzava el docent, que demanava exportar el treball iniciat als barris.

Després de jornades d'assemblees maratonianes, que han servit per evocar una allau d'iniciatives -com la manifestació del 15 de juny-, algunes veus apuntaven la necessitat de concretar un missatge unitari. "Vivim en el món de la immediatesa, però el manifest arribarà, tard o d'hora", deia en Jordi, un projectista mecànic de 36 anys, que des de dimarts ha acampat a la plaça Catalunya. Amb els col·legis electorals tancats, els indignats persistien.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT