Publicitat
Publicitat

Les institucions modernes cauen en els paranys més humans

Com més a prop del cim està un escalador, menys probabilitats hi ha que es faci enrere si el temps canvia dràsticament. L'anomenat irrational escalation of commitment és un dels factors més crítics en accidents de muntanya. Sovint som presoners de les decisions que prenem inicialment. Els economistes saben que la inèrcia no és tan sols un fenomen de la física sinó també psicològic. El que ja costa més d'entendre és que institucions modernes, que en part han estat creades per trencar dinàmiques de no racionalitat, siguin propenses a caure en els mateixos paranys que les persones.

Grècia no té cap possibilitat de pagar el deute que ha acumulat. Encara que el país fos capaç de controlar el seu dèficit fiscal, costa veure d'on vindria el creixement econòmic. Això no vol dir que el model grec (persones riques, estat pobre) sigui necessàriament dolent. Ara, si l'estat vol seguir pagant els serveis a què els ciutadans s'han acostumat, ha de generar creixement econòmic i incrementar la pressió fiscal. Amb l'oli d'oliva i el turisme no n'hi ha prou.

El poble grec ja està pagant els seus errors: les reformes afecten els sectors socials més dèbils, el crèdit escasseja per a les empreses i el govern dóna menys serveis als ciutadans. En les cimeres d'aquesta setmana es vol evitar la reestructuració del deute i la negociació d'impagaments, encara que siguin parcials. Tenint en compte inèrcies i que els bancs alemanys i francesos tenen uns 110.000 milions d'exposició al deute grec, és lògic que Merkel i Sarkozy facin una política que conceptualment s'assembla a la de Bush i Obama durant les diverses etapes de la crisis financera americana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT