Publicitat
Publicitat

URBANISME

Barcelona posa en marxa a Ciutat Vella les primeres intervencions de l'última llei de barris

El lífting ja fa efecte al Raval Sud

Ara fa set anys els barris de Santa Caterina i Sant Pere, a Ciutat Vella, junt amb Roquetes, a Nou Barris, van estrenar la flamant llei de barris amb què el tripartit a la Generalitat s'avançava als populars plans ZP com a iniciatives de calat mitjà que arriben a peu de carrer i a l'ànima del ciutadà. Amb el canvi de govern i en època de retallades, una de les primeres víctimes de la inversió ha estat aquesta llei, que va tenir com a últims beneficiaris el Raval Sud i els petits nuclis de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, a Sants-Montjuïc. De Ciutat Vella a Ciutat Vella, la llei de barris s'anirà esllanguint durant vuit anys d'actuacions que tot just s'inicien ara amb les obres de la plaça del Pedró i el desplegament d'un equip de mediadores socials.

L'Illa Robadors

Un exèrcit de pau de mediadores per a una de les zones crítiques del vell barri Xino

Dues mediadores i quatre persones més vinculades a entitats com el Lloc de la Dona i les fundacions Escó, Surt i Tot Raval ja són al carrer des de fa un mes amb l'objectiu d'elaborar un protocol d'intervenció immediat. No l'executaran elles sinó set veïns del barri (incloses prostitutes) que ja formin part del paisatge de desconfiança que hi pot haver en alguns ambients impenetrables d'aquesta zona del Raval Sud. El Xino que va batejar l'escriptor Julio Madrid ha canviat molt després dels Jocs Olímpics del 92, però de portes endins -i les entitats són les que millor ho saben- encara hi ha molta feina social per fer. Per això la llei de barris s'activarà del tot a la tardor en aquest front. Dijous el director de Foment de Ciutat Vella, Xavier Valls, en conversa informal amb alguns periodistes, subratllava la importància d'aquest vessant menys urbanístic de la llei de barris: "Ja sabem que tenim més turistes i més immigració, però el que necessitem són respostes ràpides a problemes que a Ciutat Vella tenen més ressò que a altres districtes".

La plaça del Pedró

Una nova reforma i més espai

per a vianants en una zona calenta de brutícia i incivisme

A la sortida del teatre del Raval o de bars d'ambient com el Zelig, l'estàtua de Santa Eulàlia ja no escolta aquell anunci de ràdio de la sastreria Casa Ramona " en la plaza del Padró ", però està sempre custodiada per un fort ambient de carrer que es desplega des de la plaça fins al carrer Botella i al carrer de la Cera. Aquest ús intensíssim de l'espai públic comporta incivisme, brutícia, petita delinqüència, venda ambulant amb les llaunes sota les tapes del clavegueram i actuació de trilers. "Cal evitar racons i incivisme", diu la nova regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs. L'Ajuntament dedicarà prop d'un milió d'euros a unes obres de la plaça que s'havien d'iniciar amb l'any, que s'acabaran engegant al setembre i que suposaran el tall de trànsit del carrer del Carme.

Sant Pau del Camp

Un procés participatiu per acabar amb una zona dormitori que fa mal als ulls dels pelegrins

La parròquia de Sant Pau del Camp, un dels punts referencials del Raval Sud perquè acull pelegrins del camí de Sant Jaume, és més famosa ara per ser la zona verda "més potent i més malmesa" del barri, com admeten els responsables municipals. No es va resoldre bé urbanísticament l'espai que queda entre el carrer de les Tàpies i Sant Pau i ara l'Ajuntament es disposa a fer-hi la inversió més gran d'aquesta llei de barris, amb 3,2 milions d'euros que suposaran l'ampliació de la zona verda i la reurbanització del perímetre. L'objectiu final, sigui quin sigui el resultat de la consulta veïnal, és que el Conservatori del Liceu s'acabi fent seu l'espai com si es tractés d'un campus i la Filmoteca s'acabi d'una vegada i en faci la resta.

Arc del Teatre i rodalia

Un nou intent de minireformes per fer respirar el veïnat, pendent de què passarà amb el Principal

L'Arc del Teatre ja no és aquell petit carrer fosc de la Barcelona canalla on s'acumulaven prostitutes veteranes i petits clubs de transformisme i que tan bé va retratar Alfredo Landa a Sinatra. Alguns moderns van al Moog o al Kentucky, el bar que oficialment tanca a dos quarts de tres de la matinada, però la zona, que es va enllustrar als anys noranta, encara fa por i molts barcelonins (i no cal dir els turistes) hi entren a altes hores. Per això l'Ajuntament li vol donar una segona oportunitat amb 1,4 milions començant aquesta tardor amb el canvi de l'enllumenat i l'aplicació de la recollida pneumàtica. Tot són petites mesures abans no s'acaba el serial del Teatre Principal: l'espai, que té un frontó interior per a mil persones, és propietat de l'empresa Balañá, que no el vol vendre ni llogar a l'Ajuntament malgrat els contactes iniciats en el passat mandat pel mà dreta de Jordi Hereu, Carles Martí. No serà una operació tan feliç com la del Teatre Arnau, pel qual el consistori barceloní ha decidit executar una opció de compra.

Àrea d'actuació en edificis

L'Ajuntament no n'adquirirà més però calcula que en rehabilitarà fins a una cinquantena

A tot el Raval Sud només hi ha un cas en què l'Ajuntament hagi optat per adquirir un edifici: el número 6 del carrer Sant Ramon, on es va haver d'intervenir policialment per atendre problemes de convivència i de prostitució il·legal. L'edifici ja era de titularitat pública, estatal, i serà l'únic de l'àrea d'actuació especial en l'apartat de la llei de barris del Raval Sud que no seguirà la màxima d'obligar els propietaris a rehabilitar els edificis. Els programes d'ajut compten amb dos milions d'euros. "Si a la Barceloneta vam poder actuar en 57 finques amb tres milions d'euros, al Raval, on les cases estan en millors condicions, podrem actuar en una cinquantena", apunta el director de Foment de Ciutat Vella.

Demandes i excepcions

Els eixos Om/Sant Bertran i Cera/Sant Climent, pendents, i les terrasses, com a pacificadores

Quan al desembre del 2010 els veïns van ser informats dels 34 projectes inclosos en la llei de barris del Raval Sud, alguns ja van posar el crit al cel perquè es destinessin diners al Banc del Temps o als camins escolars abans que a les càmeres de videovigilància o que els eixos d'incivisme i tràfic de drogues Om/Sant Bertran o Cera/Sant Climent. No hi ha hagut variacions en aquest sentit en els mesos que han passat. Tampoc l'Ajuntament variarà amb el canvi de govern de PSC a CiU l'estratègia d'autoritzar noves terrasses de bars a Ciutat Vella com a element pacificador, quan a altres districtes hi ha una estricta prohibició d'obrir-ne més. Tot i que l'alcalde, Xavier Trias, va prometre una legislació única per als districtes, la regidora del districte, Mercè Homs, defensa que les excepcionalitats a favor de millorar els barris es continuaran aplicant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT