Publicitat
Publicitat

EL VEL DE LA IGNORÀNCIA

La lleialtat institucional de Rajoy

El teixit empresarial català segueix amb una certa esperança l'evolució del govern espanyol del PP. Les receptes que volia impulsar el president espanyol, Mariano Rajoy, abans de les primeres mesures realment preses en els tres primers consells de ministres, prometien canvis importants. Les reformes en profunditat de l'economia espanyola, com la reforma del mercat laboral, s'han promès que es faran, però la pujada d'impostos ja aprovada, principalment de l'IRPF, no semblen ser la carta de presentació més idònia per aconseguir la complicitat de l'empresariat català. Els empresaris volien, com va deixar clar el Carec -el consell que presideix Salvador Alemany i que agrupa els experts que assessoren el president Artur Mas-, una reducció de les cotitzacions socials i una pujada de l'IVA, mesures que s'han anunciat a França. I Rajoy, si vol que el conjunt d'Espanya se'n surti, necessita tenir al costat i ajudar les empreses catalanes.

Espanya només té ara mateix, segons tots els experts, al marge de la seva adscripció ideològica, un únic camí: l'ajust intern de preus i de salaris, més l'esforç en el control de la despesa per reduir el dèficit, i el foment, com sigui, de les exportacions, i si fos possible les exportacions a altres països, no només de la zona euro. I resulta que Catalunya, les empreses catalanes, concentra el 27% de les exportacions espanyoles. La dada hauria de ser, en aquests moments, en un cartell ben gran al despatx de Rajoy a la Moncloa.

En canvi, els primers gestos del govern espanyol indiquen una gran fredor respecte a les peticions catalanes. L'entrevista del ministre d'Economia, Luis de Guindos, publicada al Financial Times , va ser molt indicativa. Aprofitant la situació de debilitat de les autonomies, De Guindos va dir que vol collar-les i controlar-ne els pressupostos.

Es tracta d'una qüestió de lleialtat institucional que l'actual Estatut va intentar assegurar amb un excés d'articles jurídics que intentaven curar-se en salut. Però s'ha demostrat que el que compta realment és la voluntat política. L'actual sistema de finançament s'ha de complir, governi el PSOE o el PP a Madrid. I si les autonomies suporten la càrrega social més gran, amb educació, sanitat i serveis socials, l'administració central ha de poder avalar-ne els deutes.

Les comunitats, fins que no es digui el contrari, són Estat, i el PP sembla que ha començat a pensar que seran realment Estat si acaben perdent autonomia política.

Però la legislatura no ha fet més que començar, malgrat l'emergència econòmica. Tant per a Catalunya com per al conjunt d'Espanya la sortida a la crisi la marcarà Europa i el projecte d'unió política i fiscal. Així ho remarca un informe de la junta directiva de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP), que presideix Miquel Roca. El títol és il·lustratiu: Europa, del desig a la necessitat . I la idea central és encara més directa: "Espanya no pot pretendre governar al marge o contra Catalunya". El PP ho sap, perquè, de fet, no desconeix la dada sobre les exportacions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT