Publicitat
Publicitat

POLÈMICA AL SISTEMA JUDICIAL

El president francès ha responsabilitzat la justícia i la policia de la inseguretat al país

Els magistrats francesos es revolten Contra Sarkozy

Centenars de magistrats es van mobilitzar per tot el territori francès. L'objectiu: expressar una còlera inèdita davant les declaracions contra la justícia del president Sarkozy de dijous passat.

El president francès, Nicolas Sarkozy, ha fet moure els magistrats. Dijous passat va fer unes polèmiques declaracions sobre un cas que ha convulsionat França aquestes darreres setmanes: una noia de 18 anys ha estat macabrament assassinada i el principal sospitós és un reincident a qui no se li va aplicar el seguiment prescrit. Sarkozy no va dubtar a culpar de "disfuncions greus" els serveis de policia i de justícia i va anunciar sancions.

El cas està prenent tal dimensió que el primer ministre Fillon ha improvisat una reunió d'urgència amb els seus ministres de Justícia i Interior. Tot i així, Fillon ha volgut treure importància a l'assumpte i ha dit, a la sortida de la reunió, que la protesta dels jutges és una reacció excessiva.

Protesta sense precedents
El mateix dia que Sarkozy desafiava els jutges amb les seves declaracions, els magistrats de Nantes, directament afectats per les afirmacions del president, van reaccionar amb rapidesa: quedaven suspeses les audiències no urgents i es feia una crida a fer el mateix a tot el país. L'onada de protestes i mostres de solidaritat amb els jutges de Nantes no para de créixer. Les crítiques irades dels magistrats cap al president francès es multiplicaven al llarg del dia, i ja són més de setze tribunals els que han decidit ajornar els casos no urgents fins aquest dijous, dia 11, per al qual s'anuncien actes de protesta a tot el país.

La Unió Sindical de Magistrats ha qualificat de "mobilització sense precedents" aquesta resposta i el Sindicat de la Magistratura, l'organització més a l'esquerra, fa una crida a la vaga a un col·lectiu que, en principi, no té aquest dret. Aquesta organització considera que el populisme antijutges de Sarkozy és fruit d'una estratègia calculada. El mateix sindicat recorda que França és un dels estats europeus amb el pressupost més baix destinat a Justícia i que ocupa el lloc 37 d'un total de 43 països.

La solidaritat s'estén
Els magistrats han rebut el suport dels dos principals sindicats de policia, també objecte de les crítiques del cap d'estat. Així, sembla que es comença a formar un inesperat front comú: els policies, descontents per una recent reducció d'efectius, se solidaritzen amb els jutges contra un president que hauria de protegir-los i que els converteix en "culpables" de la falta de mitjans. A més, els magistrats també han rebut la solidaritat del Consell Nacional d'Advocats.

En unes dures declaracions, el jutge antiterrorista Marc Trévidic, que presideix l'Associació Francesa de Magistrats Instructors, ha declarat que Sarkozy és "multireincident en els seus atacs contra els jutges, que no disposen dels mitjans per funcionar normalment". De fet, les relacions entre la institució judicial i Sarkozy mai no han estat fàcils: hauríem de retrocedir al període en què Sarkozy va ocupar el lloc de ministre de l'Interior per trobar l'arrel de l'enemistat. En aquell moment, Sarkozy i la seva febre per la "mà dura" ja apuntaven amb el dit cap a la postura "relaxada" dels jutges en general. El 2006 Sarkozy ja va acusar un tribunal de Bobigny, a les banlieues de París, d'una "forma de dimissió cara als delinqüents".

Un cop a la presidència, Sarkozy no va afluixar el to i l'octubre del 2007 marcava les distàncies comparant els jutges a una munió de pèsols, per assenyalar-ne la manca de diversitat. Des de l'Elisi, el president francès ha continuat amb el que molts consideren una obsessió per endurir la legislació que suposadament ha d'acabar amb el crim i la delinqüència i ha impulsat nombroses reformes fins i tot contradictòries. Per Sarkozy, cada cas que commociona l'opinió pública sembla merèixer una reforma de la llei. Aquests dies, es discuteix al Senat la Loppsi 2, una nova llei sobre seguretat interior que, per exemple, preveu instaurar una pena complementària als estrangers reconeguts culpables de crims. Un altre dels 48 articles de la mateixa llei preveu l'expulsió en 48 hores i sense la intervenció d'un jutge de "tota persona que visqui en un allotjament susceptible de comportar greus riscos per a la salut, la seguretat o la tranquil·litat públiques".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT