Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

La prima de risc es dispara i l'executiu espanyol prepara una emissió d''hispabons', com vol el Govern

Els mercats desconfien d'Espanya

Nova jornada complicada per a l'economia. Els mercats van castigar ahir l'Íbex-35 i la prima de risc. El govern central estudia que les comunitats autònomes puguin emetre bons amb l'aval de l'Estat.

Els mercats no donen cap treva a Espanya. Quan la crisi del deute semblava que s'allunyava, la desconfiança en l'economia espanyola s'ha tornat a instal·lar als mercats. L'Íbex-35 va tancar ahir amb pèrdues de l'1,62% i la prima espanyola, que mesura el diferencial amb el bo alemany a deu anys, es va enfilar fins als 360 punts a conseqüència, sobretot, de l'alerta llançada per alguns economistes sobre les dificultats que tindrà Espanya per pagar els seus crèdits. Per segon dia consecutiu, la prima de risc es va engreixar fins a acostar-se als temuts 400 punts, si bé tant les autoritats espanyoles com les comunitàries descarten que Espanya necessiti un rescat europeu.

A la desconfiança dels mercats s'hi sumen les dificultats d'algunes autonomies per trobar finançament. La solució, tot i que no seria definitiva, podrien ser els anomenats hispabons . El ministeri d'Economia ha començat a temptejar els mercats per emetre aquest tipus de bons, emissions de títols de deute públic de les autonomies amb aval de l'Estat. La decisió arriba després de comprovar que les comunitats tenen totalment tancat l'accés als mercats. I després d'algunes experiències traumàtiques -encara que volien ser més una prova que un intent real- de comunitats com ara Castella-Lleó, que acaba de col·locar només 53 milions d'euros, quan l'objectiu era de 200 milions. El mateix ministre d'Economia, Luis de Guindos, va admetre dijous passat al Senat que li atreia la idea dels hispabons . El ministeri calcula ara que les autonomies es podrien estalviar fins a mil milions d'euros l'any, amb l'aval de l'Estat.

Pressió de Catalunya

La petició, però, l'ha reiterat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que s'ha queixat darrerament de la gran contradicció existent: mentre el Tresor ha col·locat deute de l'Estat a preus raonables en els mercats, les comunitats no han pogut finançar-se a l'exterior. La data clau va ser la primavera del 2010, amb el rescat de Grècia. Des d'aquell moment, ni Catalunya ni altres comunitats van poder recórrer als mercats.

Entre les possibilitats que valora el ministeri d'Economia, segons informa Reuters citant fonts del mercat, s'inclouen aquests hispabons . Precisament, el Govern va comunicar ahir que posa en marxa una nova emissió de 2.000 milions d'euros -com va informar ahir l'ARA- per a inversors minoristes, és a dir, els bons anomenats patriòtics i que busquen inversors particulars en vista de la impossibilitat de buscar inversors institucionals en els mercats mundials. Els potencials inversors podran escollir entre bons a un any, amb un cupó fix del 4,5%, o a dos anys, amb un cupó fix del 5%. Els cupons es pagaran trimestralment.

Els hispabons podrien resoldre els problemes d'algunes autonomies, però difícilment posarien fi a la crisi del deute, que afecta, entre altres socis de l'euro, Espanya. Tot i que en les últimes setmanes semblava que els mercats havien relaxat la seva pressió, en els últims dies la desconfiança ha augmentat perillosament. Si l'economia espanyola no està en una situació tan complicada com la grega o la portuguesa, per què els mercats desconfien i castiguen Espanya?

Falten tallafocs

L'eurozona no ha aconseguit reforçar el fons de rescat

Els socis de l'euro busquen desesperadament fórmules per augmentar almenys fins a un bilió d'euros el fons de rescat europeu, dotat amb 440.000 milions d'euros. Els dubtes d'Alemanya per augmentar la dotació del fons han contribuït a afegir incertesa. Els mercats consideren que si s'han de rescatar estats de la mida d'Espanya o Itàlia, no hi haurà prou diners.

L'augment de la dotació del fons ha de servir com a tallafocs de la crisi grega i també per desincentivar els atacs especulatius dels inversors contra els països del sud. Es tracta de demostrar als mercats que hi ha prou diners per ajudar qualsevol estat membre. "Espanya és el soci que corre més risc, després de Portugal, si la Unió Europea no aconsegueix que el tallafocs del fons de rescat tingui un volum suficient", apunta l'economista en cap de Saxo Bank, Steen Jakobsen.

Incertesa sobre el dèficit

El govern espanyol encara ha de presentar els comptes del 2012

Els mercats tampoc no perdonen que Espanya encara no tingui pressupostos d'aquest any ni hagi explicat totes les mesures d'austeritat que aprovarà per reduir el dèficit públic fins al 5,3% del PIB. Això, sumat a l'altíssima taxa d'atur i a les negatives perspectives de creixement per aquest 2012, genera més incertesa.

Falta de liquiditat

La banca espanyola no té prou reserves, segons Fitch

Tot i la barra lliure de liquiditat que ha ofert a les entitats el Banc Central Europeu (BCE), l'agència de qualificació Fitch considera que els bancs espanyols no tenen prou capital per respondre a les exigències del govern espanyol. Només se salven el Santander i el BBVA.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT