Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES

L'Ajuntament de Barcelona assegura que després de l'estiu es reprendran les obres que es van deixar pendents amb la inauguració de la L5, ara fa un any

El metro revoluciona la vida dels veïns del Carmel

Ara fa un any els veïns dels barris del Carmel, el Coll, la Teixonera i la Vall d'Hebron de Barcelona estaven atrafegats amb les novetats. Veien, per fi i sense por, com passaven per sota dels seus peus els primers combois de la línia 5 del metro, que enllaça Horta i la Vall d'Hebron. Era el punt final a un període d'obres que s'havia fet interminable, un punt d'inflexió ini ciat fa més de cinc anys, quan l'enfonsament d'un edifici del passatge Calafell va obrir un esvoranc al Carmel. Aquell clot va destapar la Barcelona menys glamurosa. Els veïns no ho han oblidat. Per això encara valoren més la normalitat que ha arribat després de les obres, amb el metro a la seva disposició, tot i que el barri hagi estat encallat aquests anys. El Carmel, el Coll, la Teixonera i la Vall d'Hebron aproven el primer any amb la L5 i giren full al sacseig de l'esvoranc però també reclamen que s'acabin les obres que encara hi ha pendents.

Canvi social i comunicatiu
La reforma ha acostat el Carmel mentalment a la resta de BCN

"No entenc com la gent s'ha adaptat tan de pressa al metro", comenta una veïna asseguda en un banc de la plaça Pastrana, que sempre ha viscut al Carmel. Els seus pares, andalusos, van traslladar-se a aquesta zona de Barcelona quan ella només tenia cinc anys. "Aquí tot ha canviat moltíssim: la gent, les cases, les botigues... Abans no teníem ni carrers i ara tenim metro!", comenta il·lusio nada, com si encara no es cregués que té una boca de metro al costat de casa seva. Al seu costat, Priscila Álvarez, jubilada, que també pren la fresca, fa una fotografia del barri: "La plaça Pastrana està bastant bé, però hi falten bancs, molts més bancs". La veïna aprova les reformes que s'hi han fet però lamenta que la plaça no hagi estat feta "per a la canalla" i no hi hagi espai "per jugar a la pilota".

Hamraoui Boubouh, d'origen marroquí, pare de quatre fills i que acumula 18 anys al Carmel, també es passeja per la plaça. Amb l'arribada del metro comenta que s'ha millorat molt la mobilitat: "Ja no estem incomunicats i em sembla que val la pena tot el que hem passat". La Rocío, que està al seu costat, celebra la nova connexió, ja que "ha aportat molt dinamisme al barri". Tots dos comenten, però, que el record dels anys d'obres del metro no ha desaparegut del tot, perquè hi ha molts espais en què s'han de fer remodelacions. Segons el president de l'Associació de Veïns del Carmel, Fernando González, "encara hi queda molt per fer". "Hi ha coses que depenen de l'Ajuntament i hi ha coses que depenen de la Generalitat", afegeix. Segons l'Ajuntament, després de l'estiu es posarà fil a l'agulla per acabar tots els projectes paralitzats des de fa un any.

Canvi comercial
Obres i impediments han fet tancar botigues i canviar hàbits

Els comerciants també han estat observadors privilegiats dels canvis. Núria Carrasco treballa en una botiga de flors al mercat del Carmel. "El metro ha ajudat, i molt, a la mobilitat. La gent està contenta, i els comerciants, també", explica. Però no totes les paraules són d'aprovació. "Per culpa de les obres i de l'enfonsament molts comerços han tancat perquè, després de tants anys d'o bres i d'impediments, la gent ha agafat uns altres hàbits per comprar", afegeix Carrasco. Alguns comerciants pensen que encara hi ha espais que exigeixen reformes. "Hi ha molts espais, sobretot a la zona del carrer Gran Vista, que estan molt deixats", explica la florista.

El Carmel ha anat millorant, encara que ho hagi fet amb lentitud. Avui és un barri accessible. Els veïns han agraït la instal·lació d'ascensors per evitar els desnivells del barri i la presència de les escales mecàniques, la reforma de voreres i la instal·lació de bancs per descansar, que han modificat el paisatge urbà. Això ho comenta molta gent al Carmel, entre els quals un grup de joves que passa els vespres prenent la fresca al carrer. Andrea Vergara, Adrián López, Sergio Nieto i Alejandro Muñoz, tots de 18 anys, comenten: "El metro ens ha anat la mar de bé. Abans, per baixar al centre l'agafàvem a Horta o baixàvem amb el 28. Ara el tenim al costat de casa".

Canvi de l'entorn
Protestes al Coll i la Teixonera pels endarreriments en la reforma

A mesura que es puja el carrer de Dante es va deixant de mica en mica el barri del Carmel per entrar a la Teixonera. A mig camí entre dues grans zones -el Carmel i la Vall d'Hebron-, el Coll i la Teixonera sempre han estat dos barris que han passat desapercebuts i que avui, per fi, els barcelonins situen al mapa gràcies a la parada de metro que porta els dos noms. Una de les boques de la parada -la més profunda de la ciutat, amb 104 metres de fondària surt al carrer Arenys, el més transitat i conegut de la Teixonera. Però tan bon punt surten del metro els veïns es troben un petit solar tancat, pendent que s'hi facin obres. "No sabem si hi posaran un parc, quatre arbres o què, però espero que acabin tot això com més aviat millor; cada vegada hi ha més rates i tot el barri està igual", diu Federico Schneider , un pare de família de 30 anys que, juntament amb la seva dona, Patrícia, de 29, passegen el seu fill Aleix, de pocs mesos. "El barri segueix més o menys igual, potser una mica deixat", comenten. Gregoria Bejarano, de 65 anys, es queixa de la paral·lització de les obres. No li falta raó, ja que des que es va posar el metro no s'han remodelat ni pavimentat les zones on abans hi havia obres. "Falta obrir el carrer Sant Crispí i l'ascensor que ens porta des de la boca de metro no funciona quan plou", es lamenta Virginia Marcos, també veïna de la Teixonera.

"Des que van inaugurar el metro no han tornat a fer res més. Te'n vas al Carmel i ja està tot arreglat. Aquí, després d'un any, tot continua com ho van deixar", es queixa. A diferència del Carmel, encara hi queda molt per fer: s'han renovat espais que estaven mig abandonats, s'han remodelat alguns carrers que abans estaven en mal estat i s'han posat escales mecàniques en alguns indrets, però malgrat tot això el canvi del barri no té comparació amb el que hi ha hagut al Carmel. Alguns veïns ja fa dies que recullen signatures per intentar que es tornin a engegar totes les obres que estan parades des de fa un any.

Canvi a infraestructures
L'intercanviador amb la L3 a la Vall d'Hebron ja està sobreutilitzat

El metro també va arribar a la Vall d'Hebron, on s'acaba la L5 i hi ha l'intercanviador amb la L3, cosa que ha estat un autèntic descobriment per als veïns de Gràcia que fins ara havien de baixar obligatòriament fins a Verdaguer o a Diagonal per entrar a la Vila. Aquesta estació no va estar exclosa de ser una perfecta obra d'enginyeria: sota la ronda de Dalt hi ha l'estació de la línia verda i, sota d'aquesta, l'estació de la línia blava. La connexió entre les dues línies es fa mitjançant escales mecàniques i ascensors. Però la gran profunditat de la nova parada fa que la connexió sigui un no parar d'escales mecàniques. Aquesta incomoditat fa que els passatgers optin per agafar l'ascensor, sempre ple de gom a gom. "No sé per què no han posat més ascensors veient la gran quantitat de pisos que hi ha entre estació i estació", comenta una usuà ria amb molta pressa.

Un any dóna per a molt: per generar nous hàbits de mobilitat, per acabar de tancar cicatrius, per veure com els barris evolucionen... Però també pot donar per a molt poc: tot continua igual en algunes zones, el record de les obres no s'esborra i encara cal acostumar-se a viure envoltat d'obres. Potser encara no ha passat prou temps perquè els veïns gaudeixin del metro, a causa dels records que els porta. Hi ha veus optimistes però també n'hi ha de molt crítiques. No obstant això, tothom està d'acord en una cosa: aquests barris han canviat, i molt. I si això és així, ha estat gràcies a l'arribada del metro.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT