Publicitat
Publicitat

"Tinc moltes ganes que s'acabi la meva vida d'interina"

Fa cinc anys que no es pot programar la vida. Són cinc anys de fer tombs per instituts de Barcelona o de l'àrea metropolitana, de vegades amb un contracte d'una setmana, altres cops amb una substitució d'uns mesos. Sandra de Furundarena, una biòloga de 33 anys reconvertida en mestra, reclama estabilitat: "Tinc moltes ganes que s'acabi la meva vida d'interina. He estat anys estudiant per aconseguir un objectiu que no sé si assoliré". Després de passar per mitja dotzena de centres, ara treballa a l'institut Bernat Metge de la Verneda.

La mestra alacantina només treballa un terç de la jornada -és la vinculació laboral que definia la plaça-, però ha de dedicar entre tres i quatre dies de la setmana a les classes. "Després de fer una carrera, passar unes oposicions al País Valencià, fer cursets, acumular experiència i tenir un màster, cobro un sou de 600 euros, que m'obliga a tenir una altra feina", explica la professora. El més estressant és, però, no saber si tindrà un nou contracte d'aquí uns mesos. Està inscrita a la borsa del Consorci d'Educació de Barcelona. "Si et nomenen per a una substitució, has d'acceptar-la, sigui on sigui i durant el temps que sigui, i quan s'acaba em diuen que l'endemà no torni", lamenta De Furundarena, que està estudiant per presentar-se a unes oposicions de docents que havien estat en suspens pel conflicte entre Estat i Generalitat. Està cansada d'estar instal·lada en la precarietat. Somia en una etapa llarga en un institut, per posar en pràctica els coneixements que ha adquirit. "Jo agrairia l'estabilitat, i suposo que els alumnes, també", comenta la mestra d'Alacant que vol dir adéu a l'interinatge.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT