Publicitat
Publicitat

Les obres d'art més famoses del món han patit atacs

El detingut per provocar presumptament l'incendi a la sagristia de la cripta de la Sagrada Família encara és a les dependències policials a l'espera de passar a disposició judicial. L'home de 65 anys i veí de Barcelona, José María L.S., va dir que no havia fet res en la seva declaració als Mossos d'Esquadra i va negar la seva voluntat de calar foc al temple. La policia, després de detenir-lo, però, li va trobar a les butxaques dos encenedors, un esprai d'oli, cinc jocs de claus de les guardioles de les almoines i una petita campana de coure i plata que s'utilitza per a la consagració. Per aquest motiu, els mossos l'acusen d'un presumpte delicte d'incendi i un altre de furt, pel qual ja té antecedents. No és la primera vegada que Barcelona rep atacs contra les seves obres artístiques.

La icona màxima del modernisme barceloní i de l'obra de Gaudí, el Drac del Parc Güell, va ser escapçat la matinada del 8 de febrer del 2007 per tres joves amb una barra de ferro. Els veïns van alertar dels fets a la policia, que va detenir dos dels joves. Immediatament, l'Ajuntament es va plantejar augmentar la seguretat al parc.

La 'Pietat'

Va passar el mateix a la basílica de Sant Pere, a Roma, l'any 1972, quan un "malalt mental" amb un martell va trossejar en 50 bocins el rostre de la famosa escultura de Miquel Àngel la Pietat . El grup escultòric ara està protegit amb un vidre antibales. Aquesta protecció va salvar el rostre més intrigant de la història pictòrica de ser malmès. La Mona Lisa , de Da Vinci, va ser atacada el 2009 amb una tassa de te que li va llançar una dona russa enfadada per no haver obtingut la nacionalitat francesa. Un dels quadres amb més atacs de la història és la Ronda de nit de Rembrant. L'any 1990 uns manifestants li va llençar àcid, el 1975 un home el va esparracar amb un ganivet i el 1900 un cuiner també li va clavar ganivetades. Un dels episodis més recents de vandalisme és el que va protagonitzar, aquest mes, una dona que va voler arrencar de la paret del museu Dues tahitianes de Gauguin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT