Publicitat
Publicitat

NORUEGA VIOLÈNCIA EXTREMISTA

"La policia havia de saber qui era Anders B. Breivik"

Debat xenòfob "El discurs que incita a l'odi no es pren seriosament a Noruega, però el país ha de prendre consciència que la llibertat d'expressió té uns límits, sobretot quan es fa apologia de la violència"

Kari Helene Partapuoli és la directora del Centre Noruec contra el Racisme, que en els últims anys denuncia que el debat xenòfob i antiislamista s'ha escalfat a Noruega.

Quina incidència tenen els grups d'extrema dreta al país?

Els últims tres anys el clima xenòfob a Noruega s'ha radicalitzat, i ja fa temps que nosaltres i altres xarxes antifeixistes alertem que ha crescut la islamofòbia. Els grups d'extrema dreta al nostre país, però, són petits i desorganitzats, i no podem dir que representen una gran amenaça. L'element nou del moviment d'extrema dreta és que ara els seus enemics són els musulmans i l'islam.

Al carrer la immigració es percep com una amenaça?

A Noruega es debat sobre el gran nombre d'immigrants que vénen i el problema que això suposa, però la veritat és que el nivell d'atur al nostre país és molt baix i la integració va relativament bé. Des de fa poc, però, s'han anat introduint les paraules islam i musulmans en el discurs polític, presentant-los com una amenaça i sumant-se a la discussió que hi ha al país entorn dels demandants d'asil.

Quin és el rol del govern en aquest debat?

Ara és difícil criticar el Partit Laborista després del que ha passat, però la veritat és que no va parlar clar quan van començar a circular teories paranoiques sobre els immigrants i l'islam. No van contradir algunes declaracions xenòfobes del Partit del Progrés, el principal partit de l'oposició, quan afirmava coses que no eren certes. De totes maneres, Breivik podria haver existit amb o sense aquest debat xenòfob al país.

S'haurien de vetar algunes declaracions a la xarxa?

Necessitem tenir més consciència del discurs que incita a l'odi, perquè a Noruega no es pren seriosament. A altres països s'està discutint sobre si la llibertat d'expressió ha de tenir uns límits, a la política i a la xarxa, però aquí no es debat. El nostre centre creu que sí, que s'han de posar límits a la llibertat d'expressió, sobretot quan el que es diu incita a la violència. Ara almenys hi ha un debat a escala global sobre les coses que es poden dir a internet.

Quin control hi ha sobre els fòrums que inciten a la violència?

Les organitzacions antifeixistes sabien qui era Anders Behring Breivik

i que tenia connexions internacionals, però no van pensar que era una persona que calia vigilar de més a prop. La qüestió principal és, però, que si nosaltres sabíem qui era, la policia també havia de saber-ho. Fa una mica de por que no en tinguessin constància. Sabem molt poc sobre el procediment dels serveis d'intel·ligència. No tenen cap contacte amb nosaltres, tot i que saben que duem a terme un rastreig constant d'aquest tipus de personatges i dels comportaments racistes.

Cal preocupar-se per l'augment de l'extrema dreta a Europa?

És una amenaça, i Breivik va trobar molt més suport en les organitzacions internacionals que a Noruega. Hauríem de ser conscients que en aquest tipus de casos la cooperació internacional és essencial per intentar que no torni a passar una tragèdia com la d'Oslo.

Què opina sobre la condemna als atemptats d'Oslo per part dels partits d'extrema dreta europeus?

És una paradoxa, perquè aquestes formacions continuen situant en el seu discurs polític l'islam i els musulmans com una amenaça. Desafortunadament, aquests partits polítics no es poden parar, ni tampoc prohibir o il·legalitzar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT