Publicitat
Publicitat

Els creueristes hi deixaran més de 2,7 milions d'euros

Els ports de Palamós i Roses planten cara a la crisi

Els ports de Palamós i Roses han agafat un bon rumb. Al municipi baixempordanès l'activitat de creuers està plenament consolidada -és el port del Mediterrani que més va créixer l'any passat- i a Roses, després d'un any sense atracar-hi cap vaixell, ja hi ha confirmades cinc escales. Tots dos, doncs, s'han convertit en parada obligatòria per als vaixells i en un aliat per combatre la crisi econòmica.

Segons la Generalitat aquest tipus de turisme deixarà més de 2,7 milions d'euros a les comarques gironines durant el 2012. Un total de 2,4 milions a la zona de Palamós i 375.000 euros a la de Roses. "Cada viatger fa una despesa de 60 euros i la tripulació en gasta 25", explica el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font. Enguany a Palamós faran escala 30 creuers amb 38.000 passatgers i uns 15.000 tripulants a bord, i a Roses les cinc escales portaran un total de 1.300 turistes.

Al conjunt de l'Estat, el sector també està en alça. L'any passat es va tancar amb quasi 8 milions de creueristes, un 12% més que el 2010. El sector ha aconseguit esquivar la crisi, explica Font, perquè està "de moda" i compta amb uns preus "molt ajustats".

Canvi d'horari dels comerciants

A l'espera de veure com funcionarà a l'Alt Empordà, Palamós ha provat diverses fórmules per treure el màxim rendiment de l'arribada dels visitants. Fa quatre anys els comerciants van decidir no tancar els seus establiments quan atracava un creuer. "La iniciativa no va acabar de funcionar perquè a l'hora de dinar els turistes anaven al vaixell", explica Carles Arnall, el president de l'associació de comerç Fecotur, que agrupa 230 dels 400 establiments que té la població.

Al final, després de comprovar que la màxima activitat es concentrava al matí i a primera hora de la tarda, el sector ha optat per obrir a les 9 h i a les 16 h, és a dir, una hora abans del que és habitual. "El que té més sortida és el tabac, els diaris... i també se'n beneficien els bars", diu Arnall.

De fet, moltes de les cafeteries i alguns estancs reforcen la plantilla cada cop que un vaixell fa escala, i els quiosquers decideixen quina premsa demanen en funció de la nacionalitat dels turistes. Alhora, un centenar d'establiments, dins de la campanya Amics dels Creueristes, ofereixen descomptes o donen petits obsequis als que compren.

Les instal·lacions portuàries també s'han adaptat. S'ha construït una estació nàutica i s'ha habilitat un espai per als autobusos que porten els passatgers a les excursions que els ofereixen a diversos punts de la demarcació, com Girona i Figueres.

Pendents d'un punt Schengen

Però un cop s'ha aconseguit convertir Palamós en un port de referència, ¿cap a on s'ha d'encarar el seu futur? Tant la Cambra de Comerç com la Generalitat i l'associació Fecotur, insisteixen en la necessitat que el port tingui un punt fronterer Schengen. Això permetria que l'estació nàutica no només s'utilitzés per acollir escales sinó també com a punt d'arribada i sortida de vaixells. El director general de Transports i Mobilitat recorda que l'únic que fa falta perquè aquesta vella reivindicació sigui una realitat és "una signatura" del govern central.

De fet, el subdelegat de l'executiu espanyol a Girona, Carles Jaume, va visitar les instal·lacions divendres per, després, portar la petició cap a Madrid. Un cop aconseguit el punt fronterer, el pas següent seria connectar el port amb l'aeroport. "És un projecte a mitjà termini i que no serà fàcil", reconeix el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera.

L'altre objectiu immediat sobre la taula és continuar desestacionalitzant la temporada. Enguany s'ha fet un pas endavant i s'ha aconseguit que el primer creuer hagi arribat aquest mes de març i que l'últim ho faci el mes de desembre. Pel que fa al port de Roses la prioritat a curt termini és consolidar-lo. "A partir d'aquí s'haurà d'estudiar si és necessària alguna petita infraestructura", deixa clar Font.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT