Publicitat
Publicitat

La possibilitat efímera d'una central a la Costa Brava

L'imaginari col·lectiu dels catalans vincula les centrals nuclears amb Tarragona i les Terres de l'Ebre, però aquesta percepció hauria pogut canviar en rodó si hagués tirat endavant la idea d'ubicar la primera central nuclear de Catalunya al poble de Pals, i no a Vandellòs com va ser finalment.

Era a mitjans dels seixanta quan França i Espanya van constituir una comissió per construir una central nuclear a Catalunya amb tecnologia francesa. El dubte radicava en on ubicar una infraestructura d'aquella magnitud. El grup de treball, presidit per Pere Duran Farell, va sondejar tres possibilitats: Vandellòs, Ascó i una tercera, menys coneguda, que també va formar part de la terna final: Pals. Es buscava un emplaçament amb aigua abundant, terra sòlida i bones comunicacions. Un equip de tècnics i geòlegs de les companyies elèctriques implicades va visitar el Baix Empordà per valorar sobre el terreny les condicions que oferia la platja de Pals, que llavors ja tenia les antenes de Radio Liberty i la zona de la desembocadura del Ter. Finalment, però, es va desestimar l'opció de Pals. Per què?

El mateix Duran Farell, citat en un article a La Vanguardia del 7 de maig del 1965, considerava que l'opció de Pals no era "aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció d'aigua refrigeradora". Consultat per l'ARA, Enric Pla, exdirector de Vandellòs I, coincideix que la localitat del Baix Camp reuneix millors condicions tècniques per allotjar una central nuclear, però creu que també va ser clau l'oposició política i econòmica que es va teixir a la Costa Brava.

La decepció de Josep Pla

En aquest sentit, Pere Servià, exalcalde de Pals, explica que es va generar un lobi contrari a la central nuclear per defensar els interessos turístics de la zona. Ell mateix va assistir a una reunió a Barcelona amb "les forces vives de la Costa Brava" per debatre aquest tema. Va ser-hi present "en qualitat de xofer" perquè va portar amb cotxe el seu pare, també constructor, i a l'escriptor Josep Pla. Es va fer a l'antic Hotel La Rotonda i va reunir una quinzena de persones influents de la Costa Brava. Després de les deliberacions, van concloure que no convenia pel turisme i van decidir moure fils i pressionar Madrid perquè descartés l'opció gironina.

El desenllaç no va satisfer Josep Pla. Enric Pla explica que l'escriptor empordanès li va confessar en una visita a la central que li hauria agradat que s'hagués instal·lat a Pals: "Hauria permès mantenir una Costa Brava salvatge perquè els turistes no haurien vingut tant", li va dir. No se sabrà mai com seria avui la silueta de la Costa Brava amb la presència d'una central nuclear.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT