Publicitat
Publicitat

MARXES I DISTURBIS A BOLÍVIA

El govern bolivià respon als manifestants amb una nova llei per reprendre el control de les mines

Les protestes socials assetgen Evo Morales

El president bolivià, Evo Morales, respon a les protestes per demanar l'increment dels salaris amb una nova llei de mineria que preveu recuperar concessions i refundar l'Estat per generar més riqueses.

Amb les principals carreteres del país tallades per protestes per exigir la generalització dels augments salarials, el govern bolivià ha anunciat l'avantprojecte de la nova llei de mineria, amb la qual pretén que l'Estat recuperi el control sobre les concessions a empreses privades. Després de nou dies de protestes, disturbis i bloquejos a les principals artèries de comunicació, el govern d'Evo Morales va decidir precipitar l'anunci d'un text, petició dels sindicats, que alhora són els instigadors de les protestes que viu el país sud-americà.

L'executiu presidit per Evo Morales no vol parlar d'una nacionalització de la mineria, sinó de la recuperació per a l'Estat de les empreses que pertanyien a la Corporació Minera de Bolívia (Comibol) des del 1952 i que van anar a parar parcialment a mans privades a partir de mitjans dels 90. "Hem denunciat que els processos de privatització i transferència al sector privat a través de contractes de risc compartit i arrendament han estat totalment il·legals perquè no van rebre el vistiplau del Congrés d'aquella època", ha explicat el ministre de Mineria i Metal·lúrgia, José Pimentel Castillo. La nova llei podria entrar en vigor l'1 de maig, Dia del Treballador, segons va suggerir el president bolivià, tot i que Pimentel ja ha avançat que els terminis es podrien allargar.

Reformes econòmiques

La nova llei implicaria dues modificacions estructurals. D'una banda, refundaria la Comibol amb l'objectiu de transformar el procés productiu, el desenvolupament industrial i la generació d'excedents econòmics (Evo Morales ha creat sis noves empreses estatals i només una ha resultat rendible); de l'altra, la llei consolidarà cinc empreses mineres descentralitzades.

El text de l'avantprojecte assenyala que "els recursos minerals en el sòl i subsòl són de propietat i domini directe, indivisible i imprescriptible del poble" i defineix que "l'Estat exerceix el control sobre els excedents miners".

En termes més planers i pragmàtics, el ministre Pimentel va explicar dijous que la intenció de l'executiu bolivià és revisar unes 6.000 concessions perquè només una tercera part està operativa. "Ens hauran de dir quina mena de concessió faran, en quins terminis treballaran i quan duran a terme l'operació. Si no acompleixen aquests requisits en els contractes miners, naturalment es donarà lloc a una reversió", aclaria el ministre de Mineria.

En la revisió de les concessions mineres destaquen les que pertanyen a l'helvètica Glencore i a la canadenca Pan American Silver, que operen en mines susceptibles de ser confiscades per possibles incompliments, com són les de Colquiri, Porco i Bolívar (gestionades per Sinchi Wayra, una filial de Glencore) i la de San Vicente (en risc compartit amb Pan American Silver). En canvi, potser la mina més emblemàtica del territori bolivià, la de San Cristóbal del Cerro Rico de Potosí, administrada pel grup nipó Sumitomo, no es veuria afectada per la nova llei perquè, segons Pimentel, no va obtenir la concessió de l'Estat perquè sempre va pertànyer a capitals privats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT