Tunísia podria fer caure enguany tres supersticions polítiques ben assentades a Europa. La primera considera que democràcia i món àrab són per si mateixos incompatibles. La segona pensa que l'islamisme polític no pot ser moderat sinó que només pot ser radical.
Doncs bé, els tunisians acaben de demostrar al món occidental que són capaços d'escollir a les urnes els seus governants sense intervencions estrangeres. I també que després de 60 anys de governs laics no gaire democràtics ni honestos, volien un canvi, i que per a ells, l'opció més creïble eren els islamistes d'Ennahda.
La tercera superstició té un caràcter històric. El gran historiador francès Fernand Braudel deia que el sud i el nord de la Mediterrània mai han funcionat bé a la vegada. Quan el sud progressava, aquí patíem la decadència medieval. A partir del segle XVIII, les tornes van canviar. Potser ara la crisi econòmica al nord i el renaixement polític al sud ens han de fer pensar que estem davant d'un nou canvi de cicle?
