Publicitat
Publicitat

Anàlisi

La febre dels municipis per frenar l'incivisme actualitza el debat sobre la convivència

Per què diuen civisme si parlem d'immigració?

Els ajuntaments fan esforços per posar al dia les ordenances que regulen les actituds incíviques. Però darrere de la febre per l'ordre, apareix un debat més profund: la gestió de la immigració. L'aprovació de mocions que pretenen vetar l'arrelament i el reagrupament familiar als estrangers amb mala conducta ha actualitzat el debat de la convivència, remogut perquè s'apropa una altra cita electoral, les municipals del 22 de maig.

Incivisme i immigració
Per què hi han posat l'accent?

Entre altres motius, per pressionar l'Estat. Els municipis estan pendents de l'aprovació del nou reglament de la llei d'estrangeria, que a finals de gener podria entrar en fase d'audiència pública. La llei (que data del 2009) diu que és responsabilitat de les comunitats autònomes fer l'informe d'arrelament i que són els ajuntaments els que assumeixen aquesta tasca. Els municipis demanen ser escoltats per l'Estat: si l'informe que fan és negatiu volen que es veti l'arrelament als estrangers que acumulin sancions. Consultada per l'ARA, la secretaria d'Estat d'Immigració del ministeri recorda que els informes d'arrelament que fan els ajuntaments ja es tenen en consideració, tot i no ser vinculants.

Les municipals del maig
Hi ha un interès electoral?

No s'ha d'obviar. A l'horitzó s'albiren les eleccions del 22 de maig. En els municipis amb més percentatge d'immigració, els equips de govern han de gestionar una realitat complexa sense desatendre els electors. En alguns casos, els alcaldes s'han sentit pressionats per discursos bel·ligerants o per la possible insatisfacció de la ciutadania.

Sense unitat d'acció
Totes les mocions són iguals?

No, cada municipi fa passos pel seu compte. La proposta per impedir l'arrelament i el reagrupament dels nouvinguts incívics ha estat aprovada amb matisos i per equips de govern de diferents colors polítics, alguns encapçalats per alcaldesses socialistes (com a Salt i a l'Hospitalet) i d'altres liderats per CiU (com a Tortosa). El PP, però, ha abanderat la presentació de mocions. A Badalona, on governen el PSC, CiU i ERC, es va aprovar una esmena al text dels populars. L'Ajuntament va validar la sol·licitud per vetar l'arrelament dels estrangers incívics, però la part que feia referència al reagrupament va fer caure del text. A Figueres també es va matisar la proposta del PP. A Girona, l'equip de govern va tombar el text dels populars. En altres casos, com a Tarragona, només s'ha produït una petició de l'alcalde a l'Estat.

La visió de Madrid
Què diu l'Estat?

La secretaria d'Estat d'Immigració admet a l'ARA que estudiarà les propostes que fan els municipis, però recorda que el reglament desenvolupa la llei i no pot anar més enllà de la norma.

Arrelar i reagrupar
Quines diferències hi ha?

Els que hagin residit tres anys a l'Estat, disposin de treball i demostrin que estan integrats poden regularitzar-se per la via de l'arrelament social. El reagrupament familiar, en canvi, és un dret regulat per la Unió Europea i sol·licitat per ciutadans en situació de legalitat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT