Publicitat
Publicitat

El límit del dèficit serà variable en funció de l'evolució de l'economia

Una reforma exprés que trigarà a entrar en vigor

La reforma de la Constitució per introduir-hi un límit de dèficit ha obert molts interrogants. Malgrat que encara no se n'han donat a conèixer tots els detalls, a continuació responem les principals preguntes que s'han generat.

Límits. Quin serà el dèficit que podran tenir les administracions?

El límit de dèficit no serà rígid, sinó que variarà en funció de l'evolució de l'economia, segons ha explicat la ministra d'Economia, Elena Salgado. Per tant, no es pot dir que el canvi constitucional obligui al dèficit zero. Salgado va dir ahir que el dèficit zero només serà obligatori quan el PIB creixi "entre un 2% i un 3%". Les normes europees (Pacte d'Estabilitat) estableixen que el dèficit dels països de la moneda única no ha de superar el 3%. No és clar si el canvi constitucional que es vol fer ara a Espanya serà encara més restrictiu. Alemanya, el país que està liderant aquests canvis, va introduir a la seva Constitució el 2009 un límit al dèficit, que no pot superar mai el 0,35%, cosa que implica gairebé dèficit zero. Caldrà esperar el text final.

Utilitat. De què servirà limitar el dèficit i el deute per llei?

A efectes pràctics, la reforma impedirà que el dèficit es dispari, com va passar a l'inici de l'actual crisi econòmica. Zapatero va reaccionar amb una política de despesa i inversions amb la intenció de reactivar l'economia des de l'administració. L'estratègia no va funcionar i el dèficit es va disparar fins a l'11,2%, un nivell mai registrat en els últims 150 anys. Ara el dèficit s'ha de reduir dràsticament i d'aquí vénen tant les retallades com aquest canvi constitucional. Modificant la carta magna, Zapatero espera enviar un senyal als mercats de compromís amb l'austeritat. Fins ara, a Europa només Alemanya s'ha atrevit a limitar el dèficit a la seva Constitució.

Terminis. Quan entrarà en vigor la reforma en cas que s'aprovi?

Elena Salgado va dir ahir que els nous límits es començaran a aplicar a partir del 2018 o el 2020 perquè la crisi actual és "molt greu". És a dir, fins aleshores tot seguirà com fins ara. Un dubte que genera la reforma és: si no s'aplica actualment perquè la gravetat de la crisi ho impedeix, què passarà quan, d'aquí anys o dècades, torni a haver-hi una greu crisi i els límits de dèficit i deute ja siguin vigents? No suposaran un problema? Encara no hi ha una postura comuna entre polítics i/o economistes, que prefereixen esperar a veure el text definitiu.

Calendari. Quina és la tramitació que s'ha de seguir a partir d'ara?

Demà s'acaba el termini perquè PP i PSOE portin la proposta al Congrés perquè la reforma s'aprovi abans que marxi Zapatero. Dimarts es farà el debat i els grups tindran 48 hores per presentar-hi esmenes. La votació es farà el divendres 2 de setembre en un segon ple extraordinari i, si s'aprova, el text passarà pel Senat. En cas que la reforma rebi l'aval de la cambra alta, el text tornarà al Congrés, on es votarà per tercera i última vegada el 9 o 10 de setembre. Aleshores s'obriria un termini de quinze dies per veure si hi ha prou diputats (35) o senadors (28) que vulguin demanar un referèndum, una possibilitat que impediria aprovar la reforma abans de les eleccions. El calendari està pautat tenint en compte que el 27 de setembre es dissoldran les Corts perquè el 20-N se celebrin les eleccions, informa Miquel Codolar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT