Publicitat
Publicitat

Un risc doble

Amb independència de la mesquinesa argumental que l'empeny, l'aposta del Partit Popular per fer de la immigració un dels eixos de la campanya electoral li pot sortir cara. En primer terme li donarà alguns vots de més, suposo. Posar noms i cognoms forasters (de fora de la nació espanyola, s'entén) a una sèrie de problemes socials abstractes és una solució simple però efectiva. En lloc de parlar d'atur, habitatge, seguretat i serveis socials és molt més senzill clamar amb veu irada que nosaltres (els espanyols, s'entén) ja hi érem abans; però com que la resta de partits catalans -que tenen com a matriu comuna el catalanisme integrador- no han caigut en la trampa, el PP es pot trobar el 22 de maig enfortit però isolat. A Badalona, que és la seva gran aposta, PSC i CiU ja s'han compromès a no pactar amb Xavier García Albiol, la qual cosa el condemnarà a l'oposició. En qualsevol ciutat catalana amb cara i ulls, amb polítics responsables, la possibilitat de donar part del poder municipal als populars és la pitjor de les opcions que es contemplen. Dit això: la millor manera de desactivar el populisme del PP és impulsar a escala nacional una política d'immigració realista, ferma i solidària. I recordar, de tant en tant, que el primer que va obrir les portes de bat a bat va ser José María Aznar, en l'època del boom econòmic espanyol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT