Les sis regles per tenir èxit
Republicans Ja controlen la Cambra de Representants dels Estats Units, amb més pirotècnia propagandística que no pas capacitat de transformació real Obama Continua canviant la pell radical per una altra d'homologada i l'elecció del seu nou cap de gabinet, William Daley, dóna pistes molt abundants de com ha decidit guanyar la reelecció a les presidencials del 2012 des del centre
Ara fa tres setmanes, Barack Obama decidia treure's per sempre la capa de Superman progressista amb què havia ensopegat dramàticament a les eleccions de mig mandat i, per solemnitzar l'aterratge al món dels mortals, pactava amb la dreta-dreta unes sucoses rebaixes d'impostos als rics. Les bases demòcrates van plorar desconsolades. Acte seguit, a les bases demòcrates també els van rebaixar els impostos, els homosexuals van entrar a l'exèrcit i els russos van rebre un sobre amb la ratificació del tractat START. Se'n diu política as usual .
Però Obama continuava tenint un altre problema: a causa de la reforma financera, Wall Street odiava aquesta Casa Blanca. Durant els debats de la llei, Obama es referia als banquers com a peixos grossos i denunciava els bonus indecents que se'n duien els mateixos que mesos enrere els havien rescatat amb diner públic sota el xantatge que eren massa grans per caure. I com que els peixos grossos tenen un ventilador potent, del cel de les tertúlies i les portades li plovia al president un nou estigma: antinegocis. (Fa riure que algú s'empassi que es pot arribar a ser president dels Estats Units i estar en contra del capital, però l'eficàcia de la propaganda està provada des de Goebbels.) Doncs aquest setmana s'ha acabat el problema. Obama buscava un nou cap de gabinet, càrrec que el tòpic considera el segon més influent de Washington, i dijous va presentar William Daley. Daley, de la nissaga dels Daley alcaldes de Chicago, s'ha passat els 62 anys de la seva vida entrant i sortint per la porta giratòria que en aquest país connecta l'alta política amb les grans corporacions. Va ser secretari de Comerç amb Clinton i fins dimecres treballava com a directiu de JP Morgan Chase. Ho sap tot de lleis, d'eleccions i de negocis. A les bases demòcrates ja no els queden llàgrimes, però els republicans s'inquieten en silenci. Obama comença a sentir-se a gust en el paper de polític normal i corrent.
Mentre el president maniobrava a l'ombra, tota la bateria de focus estava al Congrés apuntant el nou speaker , el republicà John Boehner. Per donar gust als essencialistes del Tea Party, Boehner va posar els congressistes a llegir la Constitució en veu alta a l'hemicicle (excepte els capítols inconvenients, com aquell que deia que els esclaus comptaven com les 3/5 parts d'una persona).
El rebuig a la reforma sanitària
Mentrestant l' speaker se'n va anar a la sala de premsa a anunciar que la setmana que ve la Cambra de Representants votarà el rebuig total de la reforma sanitària. És un gest per calmar l'ànsia de canvi dels republicans impacients.
Vaig sentir com Boehner deia que la reforma amenaçava "el millor sistema de salut del món" i es quedava tan ample. Els Estats Units gasten més que cap país del primer món en sanitat, i tot i així tenen uns quaranta milions de persones sense cobertura i una esperança de vida entre Cuba i Portugal. Qui li deu pagar les campanyes electorals a l' speaker ?
Ara, el millor va venir al vespre, quan l' anchorman de les notícies de les set de la NBC, Brian Williams, va demostrar una vegada més que la millor pregunta és la més curta. Parlaven del deute galopant que amenaça de portar el país a la fallida. Boehner assegurava que de cap de les maneres estava pensant de reduir despeses en Defensa o Seguretat Interior. Pregunta de Williams: "Pot dir-nos un sol capítol que s'hauria de reduir?" Resposta de Boehner: "Ara mateix no me'n ve cap a la ment." Ha estat la setmana de les preses de possessió. A Nova York ha nascut una altra dinastia. Després de Mario Cuomo, governador del 83 al 95, ara governa el seu fill Andrew Cuomo. I a Califòrnia, el governator Arnold Schwarzenegger i la primera dama Maria Shriver han fet un discret mutis pel fòrum.
Schwarzenegger no ha revelat què farà a partir d'ara però segur que considerarà un retorn a les pantalles. Si Harrison Ford va fer un Indiana amb 66, per què no pot reaparèixer Terminator amb 63? Seria perfectament coherent amb les seves "Sis regles de l'èxit": Confia en tu mateix, trenca les normes, no tinguis por d'equivocar-te, no escoltis els que sempre diuen que no, treballa durament i dóna alguna cosa a canvi. Les haurà llegit Obama?
