Publicitat
Publicitat

Un estudi d'Ensenyament considera que el seu cost no justifica la "petita millora" dels resultats acadèmics

La sisena hora ha costat 500 milions d'euros

Rigau ja ha enllestit l'estudi del cost-benefici de la sisena hora amb què vol frenar la moció del Parlament que l'obliga a mantenir-la. L'informe creu que és una "millora petita" per un cost de 497 milions.

La sisena hora que es va afegir a les escoles públiques de primària el curs 2006-2007 ha costat a la Generalitat un total de 497,7 milions d'euros. Una inversió que s'ha vist corresposta, en els centres que la van adoptar des del principi, amb una pujada d'entre 1,5 i 3,1 punts en el percentatge d'alumnes que superen totes les matèries. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi sobre l'impacte de la sisena hora a l'escola pública elaborat per la conselleria d'Ensenyament i al qual ha tingut accés l'ARA.

L'informe va ser encarregat per la consellera Irene Rigau en compliment del mandat del Parlament que l'obligava a fer un balanç de què ha suposat la implantació d'una hora més de classe des del 2006 a les escoles de primària públiques catalanes. La moció, aprovada per tots els grups parlamentaris excepte CiU -i l'abstenció de Joan Laporta-, instava també el Govern a mantenir la sisena hora el curs vinent. Però Rigau va deixar clar des de l'inici que no pensava fer marxa enrere en la decisió d'eliminar-la, convençuda que l'estudi sobre l'impacte demostraria que el cost és massa elevat en relació als guanys. I més encara quan el pressupost és retallat.

És per això que l'informe de la conselleria destaca que els increments en els resultats acadèmics dels centres amb sisena hora "suposen una millora relativament petita". "Per exemple, en un centre de dues línies amb 50 alumnes, i en el cas del cicle inicial (increment d'1,62 punts percentuals), menys d'un alumne més supera totes les àrees quan s'aplica la sisena hora", detalla l'estudi.

Aquestes dades de millora, però, no són el càlcul directe de l'increment de resultats registrat entre el curs anterior a l'aplicació de la sisena hora i l'últim curs amb aquesta hora extra. L'estudi extreu la diferència de restar l'augment registrat en els últims tres anys sense sisena hora (en algun cas negatiu) a l'increment registrat a partir del segon any d'aplicació d'aquesta ampliació horària, entenent que durant el primer any "el model encara no està consolidat".

El càlcul de la millora

Així, per exemple, en el cas del cicle mitjà (de 8 a 10 anys), que és el que reflecteix una millora més gran, en el curs anterior a l'aplicació de la sisena hora, un 82,5% dels alumnes van aprovar-ho tot. Després de quatre cursos fent una hora més de classe, el curs 2009-10 van superar totes les àrees el 88,4% dels alumnes, quasi sis punts més. No obstant, el mètode de càlcul de la conselleria té en compte els resultats des del curs 2003-04 i fins a l'any anterior a l'aplicació de la sisena hora. En aquest interval, els resultats van baixar en 0,1 punts, que es resten a l'augment registrat entre el segon any de sisena hora (85,3%) i l'últim (88,4%). Això dóna una millora de 3,1 punts percentuals en aquest cicle, l'únic on aquesta resta és positiva.

La segona part de l'estudi se centra en el cost d'aquesta sisena hora, que prové principalment de la contractació progressiva de mestres per cobrir aquest temps extra, fins a arribar als 2.831 d'enguany. Els seus sous han sumat 437 milions d'euros en cinc anys, als quals s'hi sumen 27,9 milions en sous del personal de substitució per baixes i 32,4 milions que el Govern s'ha gastat amb el pagament dels monitors necessaris per vigilar els germans petits dels nens que feien l'hora de més al mateix centre, donat que al cicle infantil (de 3 a 6 anys) no hi havia sisena hora. En total, 497,7 milions. Segons l'estudi, el cost anual de la sisensa hora per alumne ha estat de 415,3 euros.

"No queda provada la millora"

Les sis hores de classe es van implantar en 1.103 escoles el curs 2006-07 i van quedar pendents les de municipis de menys de 10.000 habitants, que es van anar afegint progressivament fins al curs actual -l'últim d'implementació de l'horari- en què ha arribat ja a 1.684 centres.

L'informe d'Ensenyament compara també els resultats de les escoles que feien sisena hora el 2007-08 (el segon any) i les que encara no en feien, per destacar que en la majoria de casos els resultats són més bons en les segones. Les que fan sisena hora obtenen entre un 80% d'èxit en el cicle superior (de 10 a 12 anys) i un 91% en l'inicial (de 6 a 8), per sota del 86% i el 94,4%, respectivament, respecte de les que no en feien. Això, segons l'informe, "indica que no queda demostrat que els centres que apliquen la sisena hora obtinguin millors resultats". Amb tot, la majoria de centres sense sisena hora eren escoles rurals o de municipis petits i, segons el mateix estudi, les diferències "es redueixen a mesura que disminueix la grandària de la població".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT