Publicitat
Publicitat

CATÀSTROFE NATURAL

Les imatges de cadàvers han estat habituals a portades de diaris i televisions

El sisme reobre el debat sobre els límits informatius

En la catàstrofe de Llorca, la major part dels mitjans han optat per mostrar imatges de cadàvers i del dolor de les víctimes. El criteri d'organismes com el Consell de la Informació és força diferent.

Com que el terratrèmol de Llorca es va desenvolupar en dos temps els equips informatius van poder desplaçar-se i viure en directe els efectes devastadors del segon tremolor, més potent que l'anterior. Això va facilitar la captació d'imatges de cadàvers, la qual cosa ha revifat el debat sobre els límits del periodisme.

Ahir el Consell de la Informació de Catalunya demanava als mitjans que respectessin "el dret a la intimitat en casos d'aflicció i dolor". El Consell Audiovisual de Catalunya té unes recomanacions similars: "Evitar fins on sigui possible, i com a norma general, el recurs a imatges de víctimes mortes, de fèretres o persones ferides. Sovint aquesta mena d'imatges són emprades com a simple il·lustració i de manera reiterativa".

El criteri que van aplicar les cadenes de televisió privades després de la catàstrofe va ser força diferent. El cas més extrem és el de Telecinco, que en l'informatiu de dimecres a la nit va ensenyar gairebé quaranta plans de cossos estirats a terra, i en el d'ahir al migdia una vintena més. Els mateixos plans, dels mateixos cadàvers, repetits una vegada i una altra. En canvi, les públiques van utilitzar pocs plans dels cossos, i de manera fugaç. A TVE, entre els dos primers Telediarios posteriors a la tragèdia, van incloure cinc plans dels cadàvers, i a TV3 només un.

En el cas de la premsa, El País , El Periódico , La Vanguardia , La Razón i l'edició espanyola de Público mostraven en portada una fotografia on hi havia un cadàver en segon terme. La primera versió de la portada d' El Mundo, penjada només a la web, incloïa la fotografia. Però una reacció dels tuitaires va provocar que, per al quiosc, es canviés el tall de la imatge, de manera que el cos en quedava fora. L'ARA va decidir no incloure la fotografia, ni a primera pàgina ni a l'interior, ja que va considerar que no aportava prou valor informatiu (però la mostra avui en aquesta pàgina perquè la foto és l'objecte de la notícia). A les portades de l' Avui i d' El Punt , el tema no anava il·lustrat.

En una enquesta a l'Ara.cat, el 83% dels lectors preferia que s'amaguessin les imatges de les víctimes mortals en cas de catàstrofe natural. El diari va fer aquesta mateixa enquesta, en termes idèntics, arran del desastre del Japó. Aleshores també va guanyar l'opció de no mostrar les fotografies, però amb un marge més estret (75%), cosa que alimenta la tesi que la proximitat és un factor que accentua la prevenció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT