Publicitat
Publicitat

El somni d'una victòria històrica d'un candidat ja veterà

El 2004 el va diluir l'onada de favor cap al PSOE amb l'11-M encara roent. El 2008, el "Si tu no hi vas, ells tornen" li va jugar una mala passada. El resultat de tot plegat: 10 diputats en cada contesa electoral, els pitjors de la història de CiU. Malgrat això, Josep Antoni Duran i Lleida (el Campell, 1952) s'ha fet un nom al Congrés de Diputats, que va trepitjar per primera vegada el 1982. A Madrid se'l té per un home "responsable", un home "d'estat". Quan pot, presumeix d'haver "salvat Espanya" quan el maig del 2010 va donar llum verda al pla d'ajust de Zapatero.

En base a això ha edificat part de la seva campanya. Ho recorda a cada míting. Ha entrellaçat pacte fiscal i reactivació econòmica. El tremp nacional l'ha reservat per cridar a "una resposta nacional" a la majoria absoluta del PP. El seu màxim temor: no poder influir com fins ara a Madrid. L'onada blava l'hi pot impedir, i l'incomoda. Ha protagonitzat polèmiques en campanya -PER, immigrants, homosexuals-, però la davallada socialista li dóna moltes opcions de ser el vencedor d'aquesta nit. Iniciat en el món de la bateria ja adult, vol seguir marcant el compàs de la seva carrera política. El resultat d'aquestes eleccions marcarà, segur, el seu futur.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT