Publicitat
Publicitat

GUERRA A L'AFGANISTAN

El president afganès demana a les tropes de l'OTAN que deixin els pobles i es confinin a les bases

Els talibans trenquen el diàleg

Les possibilitats d'una sortida ordenada de les forces de l'OTAN de l'Afganistan van patir dos cops durs ahir. D'una banda, el president afganès, Hamid Karzai, va exigir que els Estats Units confinessin aviat les tropes a les seves bases principals i, de l'altra, els talibans van anunciar que suspenien les converses de pau amb els nord-americans.

Començar les converses amb els talibans ha estat un objectiu clau per als EUA i els seus aliats de l'OTAN els últims dos anys, i els primers indicis concrets de progrés havien arribat els últims mesos, amb la intenció d'obrir una oficina política dels talibans a Qatar i d'intercanviar presoners.

Si la declaració de Karzai es complís, acceleraria molt el ritme de la transició del control militar, que ha de passar de l'OTAN a mans afganeses, un procés que s'havia previst que es completaria el 2014. Fonts del govern americà admeten que això és incompatible amb els seus objectius d'entrenar les forces de seguretat afganeses i fer operacions de contrainsurgència, que requereixen, apunten, treballar de prop amb els afganesos de zones rurals per ajudar-los a construir escoles i carreteres, entre altres millores.

Les converses de pau, més lluny

La demanda del president afganès és una reacció a l'ira estesa entre els afganesos per la massacre de 16 civils a mans d'un soldat nord-americà a Kandahar diumenge passat, i per la decisió de les autoritats militars de treure'l de l'Afganistan. Aquesta setmana els talibans han clamat venjança pels morts, la majoria dels quals eren dones i nens.

El comunicat talibà acusava els nord-americans de canviar les precondicions per a les converses, sense especificar quines eren.

No queda clar si els dos fets poden estar relacionats. Però tots dos van sortir a la llum justament quan el secretari de defensa dels EUA, Leon Panetta, marxava de l'Afganistan després d'una tensa visita de dos dies que va incloure converses amb Karzai. Sembla que la declaració del president afganès va agafar per sorpresa Panetta, després que dimecres el president nord-americà, Barack Obama, i el primer ministre britànic, David Cameron, van dir a Washington que el calendari per a la sortida de l'Afganistan no canviaria.

Panetta va dir a Karzai que l'exèrcit es comprometia a una investigació completa de la massacre i a dur l'assassí a la justícia. El tinent general Curtis M. Scaparroti va assegurar als periodistes que l'exèrcit americà probablement no faria públic el nom del sospitós fins que fos acusat formalment.

Sembla que l'obstacle principal per a les converses és executar la primera sèrie de mesures pensades per construir confiança, un intercanvi de presoners: cinc líders talibans empresonats a Guantánamo que passarien a arrest domiciliari a Qatar, a canvi de l'alliberament d'un occidental segrestat pels insurgents. Segons fonts del govern americà, l'administració Obama volia esperar fins que aconseguís un intercanvi segur per a l'occidental, però sembla que els talibans es van cansar d'esperar que els nord-americans comencessin el procés.

Enfadat per haver estat exclòs de la primera ronda de converses incipients, el govern de Karzai ha intentat establir el seu propi camí per a les negociacions, dient que l'Aràbia Saudita hauria de ser un intermediari i triant el seu propi enviat a Guantánamo per parlar amb els presos talibans. Els talibans van remarcar, en el comunicat d'ahir, que en cap moment han parlat amb "Hamid Karzai, que no pot prendre ni una sola decisió política sense el consentiment previ dels americans".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT