A la transició egípcia encara li queda un llarg camí

Els coneguts com a tests de virginitat -practicats per l'exèrcit a noies detingudes durant les protestes amb l'excusa d'acreditar que no eren violades en el captiveri- són un trist exemple dels enormes reptes als quals s'enfronta l'Egipte post-Mubàrak a l'hora de reinventar-se. Com diu Hussam Bahgat, director d'una de les ONG més importants del país, el desafiament principal és intentar construir un estat de dret sobre les bases d'un estat policial i militar. La transició depèn, doncs, de l'abast de les reformes policials, militars, judicials i polítiques que es facin.

La transició, en espera

Des que el rais Hosni Mubàrak va ser expulsat del poder al febrer, el consell suprem de les forces armades és qui dirigeix el país i, per tant, de qui dependrà l'abast del cavi. "En l'actual estat crític del període de transició, els militars han de marcar una ruptura clara amb les polítiques repressives del passat", considera el director executiu de Human Rights Watch, Kenneth Roth. Igual com ell, un equip de l'ONU ha visitat Egipte per reunir-se amb els actuals alts càrrecs i comprovar fins on volen fer arribar la transició. La conclusió de l'informe de l'ONU és la següent: "La majoria de les aspiracions legítimes dels egipcis pel canvi encara no s'han traduït en institucions democràtiques concretes". Tot i això, l'ONU reconeix que hi ha hagut avenços, sobretot en permetre la inscripció de partits polítics de cara a les eleccions del setembre. Les assignatures pendents són permetre la llibertat d'expressió i de reunió, alliberar tots els presos polítics i aconseguir un compromís a favor de processos judicials nets i la fi de la tortura.

Redefinir el rol de l'exèrcit

L'exèrcit va permetre que la població egípcia fes fora Mubàrak, però quan ha sortit a la llum el seu afany de controlar els manifestants, sobretot les dones, amb els cruels tests de virginitat , han reaparegut els dubtes sobre fins a quin punt l'exèrcit està decidit a obrir les portes a la democràcia i a cedir el poder. Un pas necessari és abolir la llei que instaura l'estat d'emergència, en virtut de la qual es van cometre els principals abusos en l'era Mubàrak.

Reformar el cos policial

Per contra, el rol repressiu que va tenir la policia durant les protestes a la plaça Tahrir ha provocat que el cos gairebé desaparegui dels carrers. La dissolució de la cúpula i d'alguns aparells de la seguretat estatal, com la policia política, ha deixat Egipte en una mena de buit de seguretat. Fins al punt que la mateixa població demana que algú els protegeixi.

"Alguns criminals que van sortir de les presons durant la revolta ataquen la gent i els policies s'ho miren des de fora com volent dir als egipcis: «Vosaltres vau fer la revolució contra la repressió policial, així que ara oblideu-vos de la policia i defenseu-vos vosaltres mateixos»", diu l'activista Bahgat. Per ell, la policia serà un dels cossos que requerirà més reformes i purgues.

De moment, un altre signe positiu és l'avenç dels procediments legals contra els antics càrrecs de Mubàrak. L'exministre de Finances Youssef Boutros Ghali ha estat condemnat a 30 anys de presó.