Publicitat
Publicitat

OMBRES SOBRE LA PRIMAVERA ÀRAB

Després de les revoltes que van derrocar Ben Ali i Mubàrak, els pobles de Tunísia i Egipte veuen que construir la democràcia és un camí llarg i ple de paranys. Una cosa és fer fora el dictador, una altra és desmantellar la dictadura i el més difícil és aixecar un nou país que respongui a les expectatives

Les transicions amenaçades

Tunísia s'enfronta als perills de la contrarevolució

La revolució tunisiana va obrir la porta del canvi al món àrab. Un país petit i sense pes geoestratègic és avui un referent simbòlic. Quatre mesos després de la fugida de Ben Ali, el procés continua avançant a cop de manifestacions i el moviment democràtic alerta de l'amenaça contrarevolucionària.

El retorn del toc de queda i les clavegueres del poder

La setmana passada la policia va reprimir durament les manifestacions de joves que exigien una "segona revolució". Els agents van estomacar els periodistes i es va restablir el toc de queda. Les declaracions de Farhat Rajhi, el ministre de l'Interior que havia de depurar les forces de seguretat i només va durar dos mesos al càrrec, van encendre els ànims: assegurava que l'entorn de Ben Ali faria un cop d'estat si els islamistes guanyaven les eleccions.

S'alcen les veus que reclamen una ruptura democràtica. "Han dissolt la policia política i del partit de Ben Ali, però aquí continuen les detencions", denuncia Gharbi Lazar, del Comitè de Defensa de la Revolució de Sidi Bouzid. L'exèrcit, que no va reprimir la revolta, no influeix obertament en la política, però ha passat intacte l'ascens revolucionari. Una cort militar jutjarà Ben Ali.

La gran incògnita del pes de l'islamisme

En una societat, majoritàriament laica, en què el règim havia reprimit l'islamisme, el seu paper polític és una gran incògnita. La principal formació, Ennahda, s'ha legalitzat i els seus líders han tornat de l'exili. Tot i la seva adhesió al model democràtic turc i a l'Aliança de les Civilitzacions, les seves xarxes de beneficència als barris populars creen recels.

Eleccions i Assemblea Constituent

El govern interí ha convocat eleccions presidencials i legislatives per al 24 de juliol. Una comissió amb representants de partits i entitats socials i sindicals designada pel govern ha formulat el nou codi electoral, que preveu la paritat i prohibeix que siguin candidats els que havien ocupat càrrecs de govern durant la dictadura. S'han legalitzat més de 90 partits.

Les desigualtats socials empenyen els joves a fugir

Les fortes desigualtats socials que es vivien durant la dictadura no s'han acabat, com demostra la fugida de joves que busquen un futur a Europa jugant-se la vida en una pastera. A l'interior del país, l'atur juvenil supera el 60%. La crisi econòmica ha empitjorat amb la caiguda del turisme i la paralització del comerç a causa de la guerra a Líbia. Se succeeixen les vagues en els sectors privats i energètics. "La revolució ha de portar millores en les condicions de vida i per això cal recuperar per al poble la fortuna que Ben Ali i el seu clan van robar", reclama Malika Achour, mestra de la Unió General de Treballadors Tunisians.


Egipte avança sota l'allargada Ombra de l'exèrcit

El dia després que Mubàrak abandonés el poder a causa de la força del moviment popular, desenes de joves es van esforçar a netejar la plaça Tahrir de qualsevol rastre de la revolta, inclosos els grafits. Un gest que molts avui veuen precipitat, tenint en compte la forta tutela que els militars estan exercint sobre la transició política.

Els militars, el pilar del poder

Farida al-Nakaix, membre d'Al-Tajamoh, una formació socialdemòcrata fundada els anys setanta, resumeix el moment de la revolució egípcia: "Ha caigut el dictador, però no el règim, perquè els militars continuen al poder". "L'exèrcit va jugar un paper important en no secundar la repressió i deixar que caigués el seu cap, Mubàrak, però volem que deixin de controlar la vida política del país com han fet gairebé sempre", assenyala. La seva formació, amb la resta de forces pro democràcia, va fer campanya pel no al referèndum de reforma constitucional impulsat per la junta militar només cinc setmanes després de la caiguda del dictador. "Nosaltres defensàvem que calia una nova Constitució i no una petita reforma, però hem d'acceptar que el 73% va votar pel sí. Cal que la gent faci aquesta experiència i vegi què passa".

La difícil gestió de la diversitat

Els atacs de la setmana passada contra les comunitats cristianes ja s'havien donat sota el règim de Mubàrak, però ara suposen un desafiament al procés de democratització. "Amb la dictadura oficialment no hi havia cap diversitat, i ara ha emergit, sense que hi hagi una experiència per gestionar-la", apunta Andreu Claret, director de la Fundació Anna Lindh d'Alexandria. "Cal treballar per una cultura del diàleg i el reconeixement mutu: entre musulmans i cristians, però també entre l'entorn urbà i el rural". Ahir milers d'egipcis es manifestaven a la plaça Tahrir contra la violència sectària. Molts temen que els atacs siguin l'excusa per a un nou cop de mà dels militars.

Els Germans Musulmans volen anar de pressa

El calendari previst per la junta militar deixa poc marge de maniobra a la reorganització de les forces democràtiques. Les eleccions legislatives estan convocades per al setembre i les dues formacions més ben organitzades són els Germans Musulmans i el Partit Nacional Democràtic, la formació de Mubàrak. Les forces laiques treballen en la constitució d'un front ampli per poder plantar-los cara.

La crisi econòmica força l'endeutament

Segons un informe publicat dijous pel govern, el turisme ha caigut un 60% des de la revolta. Les autoritats han sol·licitat un crèdit al Fons Monetari Internacional d'entre 7.000 i 8.500 milions d'euros.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT