Publicitat
Publicitat

ENVELLIMENT EL REPTE DE FER-SE GRAN

La vellesa en temps de crisi

Catalunya envelleix i ho seguirà fent. El nombre de persones més grans de 65 anys representen un 17% de la població -ara són gairebé 1.300.000 persones- i es calcula que l'any 2041 aquesta xifra s'haurà doblat, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

L'augment de l'esperança de vida és un èxit i un signe de progrés. "Ara pràcticament tothom té garantit que viurà la infantesa, la joventut, la vida adulta i la vellesa. I això és una revolució, una bona notícia", diu l'investigador del CSIC Julio Pérez, que demana fugir del discurs alarmista que vincula envelliment amb catàstrofe demogràfica. Si bé fer anys és una fita, i no ha de ser considerat un problema, també és cert que l'augment de l'esperança de vida planteja molts reptes, ja que cada cop caldran més recursos i serveis per a la gent gran. A més, la crisi ha fet aflorar una nova realitat: "Ja hi ha gent que està arribant a final de mes gràcies a les pensions dels avis", explica Pérez. El departament de Benestar Social també ha detectat que a causa de la crisi algunes famílies opten per treure l'avi de la residència i acollir-se a la prestació de cuidador no professional que preveu la llei de dependència. Analitzem-ne les causes.

Situació econòmica
La pensió, ingressos per a la família

Un 88% de la gent gran té l'habitatge en propietat i no té càrregues hipotecàries ni gairebé despeses de transport. I, tot i que les pensions han pujat només un 1%, hi ha gent gran contribuint a l'economia familiar. "Moltes persones grans han de donar suport a familiars a l'atur que estan esgotant els estalvis", explica Mario Cugat, president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC).

També hi ha famílies que treuen l'avi de la residència ja sigui perquè surten molt cares (que tot i que ha baixat un 3%, és de 1.820 euros al mes de mitjana en una residència privada, mentre que a la pública la persona paga en funció de l'import de la pensió) o perquè els convé més cobrar l'ajuda que, d'acord amb la llei de dependència, rep un familiar si els cuida al propi domicili. Una ajuda que la llei preveu com a excepcional però que ha acabat sent la prestació que reben gairebé el 60% dels dependents. La crisi també s'ha notat en la taxa d'ocupació de les residències: el 98,44% de les privades tenen places lliures mentre que l'any 2009 només en tenien el 76%. I hi ha centres de dia que també han vist com es començaven a buidar.

Pensions
Més aturats i més pensionistes

Pràcticament totes les persones grans reben alguna prestació econòmica del sistema públic de pensions, ja sigui directament o a través de la parella. La pensió mitjana és de 807,6 euros mensuals, segons dades de l'Imserso, però les més baixes -les de viudetat i les antigues del SOVI (assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa)- són de 400 euros o menys. Això explica que, tot i que la posició econòmica dels avis ha millorat en els últims anys, un de cada quatre està en risc de pobresa. Un dels interrogants és si el sistema de pensions serà sostenible. Les pensions es cobren durant un període més llarg de temps i cada cop hi haurà menys gent contribuint-hi.

A més, la generació del baby boom , la nascuda entre el 1957 i el 1977, començarà a jubilar-se massivament a partir del 2020. Això augmentarà la pressió sobre el sistema. El principal repte serà proporcionar pensions adequades per no incrementar el risc de pobresa de la gent gran, i a la vegada garantir que el sistema sigui solvent econòmicament.

Lligada a l'envelliment hi ha la disminució de la població activa. "El problema no és l'envelliment demogràfic sinó l'atur", diu Julio Pérez. En el mateix sentit s'expressa el catedràtic de dret del treball de la UAB, Francesc Pérez: "El que em preocupa per a la sostenibilitat de la Seguretat Social és l'atur i la gent que no cotitza". I proposa continuar introduint "elements correctors" com ara endarrerir l'edat de jubilació o modificar les fórmules per calcular l'import de la pensió. Actualment es planteja la possibilitat de calcular la pensió en funció de tota la vida laboral.

Demografia
La quarta edat

Mentre que en la piràmide d'edat augmenten els majors de 65 anys el nombre de menors d'edat baixa, i la societat catalana del 2040 es caracteritzarà pel seu envelliment. La longevitat s'ha incrementat de manera espectacular durant el segle XX. El 1900 l'esperança de vida era de 34,8 anys i ara és de 82. A Europa, el grup d'edat de més de 65 anys passarà d'un 10% el 1950 a gairebé el 33% el 2050 i ja hi ha experts que proposen referir-se a les persones que superen els 80 anys com la quarta edat per distingir-los dels que s'acaben de jubilar, que "són d'una altra galàxia", segons Pérez. I afegeix: "Per primer cop arriba a gran una generació que no ha viscut guerres ni epidèmies i que ha viscut i treballat en condicions més bones".

Qui cuida els avis
Envelliment actiu

La majoria d'homes de més de 65 anys viuen en parella, mentre que hi ha el doble de dones vivint soles, cosa que n'augmenta el risc d'exclusió. Tres de cada quatre persones grans que viuen soles són dones, la majoria són vídues. Les persones que viuen en llars multigeneracionals són les que presenten un grau de discapacitat més alt. Un 29% dels avis són dependents (als 80 anys ho són 1 de cada 2) i acostuma a fer-se'n càrrec la família.

Un altre debat és el de la cohesió social entre generacions. Viurem en una societat en què una de cada tres persones tindrà més de 65 anys. El nombre d'anys que conviuen pares, fills i avis ha augmentat i els membres d'una família passaran més temps en papers intergeneracionals. A principis del segle XX podien conviure 20 o 30 anys junts i ara uns 50.

A més, hi haurà durant més anys un col·lectiu de gent gran desocupada que reclama més pes en la vida política, cultural i social i rebutja el model paternalista que els veu com a simples receptors de serveis: és l'envelliment actiu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT