Publicitat
Publicitat

El pas enrere de Chacón evidencia que Zapatero afronta el final de mandat en una posició d'extrema debilitat

Un zombi a la Moncloa

Zapatero és bon orador, àgil, domina l'escena i té uns reflexos envejables. Dimecres, al Congrés, li va passar una cosa inèdita. Quan Joan Ridao li va preguntar per l'esperat gir a l'esquerra, el president espanyol li va sortir amb la dació en pagament de les hipoteques que ERC havia preguntat mesos enrere. L'anècdota exemplifica fins a quin punt Zapatero passa hores baixes i el superen els esdeveniments. La política és cruel i, encara que després de cada derrota es cregui que s'ha tocat fons, mai no s'hi arriba. I a Zapatero, que tenia una baraka envejable, les coses no li podien sortir pitjor des del 2 d'abril quan, també pressionat pels Barons, va anunciar que no seria candidat.

L'endemà, els seus afins deien que tindria mans lliures per acabar el segon i últim mandat amb reformes "estructurals" i per garantir unes primàries netes que reforcessin el PSOE pel 2012. Ell es vantava que el partit -que ara liderarà des de la UCI política en què s'ha convertit la Moncloa- era més democràtic que el PP perquè no hi havia tries a dit com quan Aznar va fer successor seu Rajoy el 2003. És cert que no hi ha decisions personals (que Zapatero tampoc tindria força per prendre, a diferència d'aquell plenipotenciari Aznar) però també que n'hi ha de camarilla. Una camarilla de Barons que es van estimbar diumenge i que lidera Rubacalba.

El vicepresident, acomboiat per l'artilleria mediàtica de Prisa, amenaçava de renunciar si havia de batre's amb Chacón i entonava el "jo o el caos". Ell i els seus afins volien que, contra els neozapateristes, quallés que amb Chacón no hi havia res a fer davant el PP. No se'n sortien i després del 22-M han plantat els tancs a Ferraz amenaçant amb un congrés extraordinari per liquidar (i humiliar) Zapatero i entronitzar Rubalcaba si Chacón no cedia. El Fouché del Cantàbric se n'ha sortit.

Testament no respectat

Zapatero va recórrer a l'exministre de González el 2000 malgrat que havia estat partidari de Bono. Necessitava experiència i murrieria. Amb l'ànim de rehabilitar-se, l'altre garantia lleialtat. Zapatero se'n va servir per negociar assumptes antiterroristes amb el PP, desencallar l'Estatut, ser portaveu al Congrés, ministre i vicepresident. Però al final el general ha volgut ser emperador passant per damunt del testament en forma de primàries de qui ho és. És així per més que ahir, buscant minimitzar estralls, Zapatero digués a El País que Chacón i Rubalcaba li eren igual de "lleials" i negués les maniobres per decapitar-lo o incapacitar-lo per garantir un procés democràtic intern que havia de marcar distàncies entre PSOE i PP.

No hi haurà congrés del PSOE fins després de les generals, Rubalcaba serà candidat, Chacón esperarà i Zapatero acabarà mandat. Però després de la desautorització, a la Moncloa ja no hi ha un president amb tots els ets i uts. Hi ha un zombi. Si volen alguna cosa, parlin amb Rubalcaba. I si els seus principis no els agraden, no pateixin: si li convé en tindrà uns altres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT