Publicitat
Publicitat

Teatre

Prop de 40.000 espectadors han vist l'obra des que es va estrenar

'Agost' tornarà al TNC l'abril del 2012

La que és sens dubte l'obra de teatre de la present temporada, 'Agost', va acabar les funcions al TNC amb prop de 40.000 espectadors i amb la promesa de tornar l'abril de l'any que ve.

Amb direcció de Sergi Belbel i un repartiment format per  Jordi Banacolocha, Abel Folk, Montse German, Maife Gil, Anna Lizaran, Almudena Lomba, Òscar Molina, Clara de Ramon, Rosa Renom, Albert Triola, Manuel Veiga, Carles Velat i Emma Vilarasau, Agost ha estat unànimement celebrada per la crítica barcelonina i el públic, com poques vegades passa, s'hi ha llençat en massa.

A finals de l'any passat, el TNC ja es va veure obligat a prorrogar l'obra una setmana (havia d'acabar el 23 de gener i ho va fer ahir), tot oferint noves entrades que es van esgotar en quatre hores. De fet, el nivell d'ocupació ha estat del 92%, una xifra ben difícil d'assolir a la Sala Gran del TNC, on hi caben un miler de persones.

Agost, de Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) va arribar al TNC després d’haver obtingut un dels èxits més rotunds de l’escena de Broadway en aquests últims anys. Amb aquesta peça, Letts va assolir els Premis Pulitzer i Tony l’any 2008.

Per abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d’una família actual de l’Amèrica profunda, Letts fica en una coctelera i hi barreja sàviament els ingredients més diversos de la tradició dramàtica nord-americana i occidental: combina l’amargor espessa d’un Eugene O’Neill amb l’humor més efervescent de la comèdia popular anglosaxona, i a estones fins i tot és com si Eduardo De Filippo s’hagués reencarnat en un dramaturg nord-americà del segle XXI.
La desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga a tots els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma. Aquesta excepcionalitat desencadena un seguit de situacions que oscil·len constantment entre la farsa i el drama, puntejades per uns diàlegs d’un enginy i una energia tan intensos com la xafogor d’agost. Letts retrata tres generacions d’una família del midwest americà, personatges alhora singulars i propers, sota la influència de Violet, la matriarca, una dona tan delirant com políticament incorrecta.

Etiquetes

Més continguts de