Publicitat
Publicitat

MÚSICA

La cantant de Palafrugell enlaira el disc '11 de novembre' al Liceu

Als peus de Sílvia Pérez Cruz

Només el futur dirà on és el límit de Sílvia Pérez Cruz, o amb quin gir sorprendrà si continua cultivant la seva curiositat com ho ha fet al disc 11 de novembre . Ara com ara, i tot just amb 29 anys, l'únic que es pot assegurar és que, com va demostrar ahir al Gran Teatre del Liceu, ho té tot a les seves mans per marcar una època.

Sílvia Pérez Cruz, vestida de blau fosc i amb sabates vermelles de taló altíssim, en va tenir prou apareixent a l'escenari per rebre la primera ovació, un gest que el públic va anar repetint a mesura que avançava el concert. El primer que va fer ella va ser cantar tota sola a cappella Meu meniño , una de les tretze cançons del nou disc que va interpretar al Liceu. Com els artistes que se saben grans, va marxar per permetre l'entrada en escena de Raül Fernández Refree , molt més que la seva mà dreta, i a qui va dedicar unes paraules d'agraïment.

Atlàntica i mediterrània

La primera part va servir per posar en marxa un repertori tant atlàntic com mediterrani. Atlàntic quan fadeja en peces com Nao sei i quan remena la bossa nova i el tropicalisme. Mediterrània en cançons com Pare meu i Folegandros . I també refreeiana en moments més excèntrics com Iglesias . De seguida es va veure que Pérez Cruz volia intentar reproduir la variada riquesa instrumental del disc. Els músics entraven i sortien. Fins a 24 van participar en el concert: secció de cordes, percussions, vents... Però el pes el van dur Refree (guitarra, banjo i molt més), el guitarrista Mario Mas, el contrabaixista Miquel Àngel Cordero i el violoncel·lista Joan Antoni Pich. El suport instrumental va enlairar la veu prodigiosament musical de la de Palafrugell, que per alleugerir la intensitat de la interpretació s'aturava entre cançons per xerrar entre tímida i modesta, però sempre molt segura del que feia.

Va saludar els poetes Feliu Formosa i Maria Cabrera, dels quals ha adaptat Lietzenburgerstrasse 1976 i Pare meu , respectivament. A Formosa li va recordar que ella havia malinterpretat la història del poema, perquè no sabia que tractava sobre una prostituta de Berlín. "Jo la he fet francesa i elegant", va dir. També va explicar que se sentia "molt feliç" de veure el Liceu tan ple. "Heu vingut molts!", va comentar com si realment estigués sorpresa davant una ovació tan multitudinària.

La segona part del concert va ser un crescendo interpretatiu, a partir d'unes trencadores Corrandes de l'exili amb guitarra i cello . El flamenc, menys present que en altres concerts, es va fer fort a la part final de Diluvio universal , amb un Liceu als peus de Pérez Cruz. I encara més quan va interpretar la cada dia més actual història dels galls de Chicho Sánchez Ferlosio. Després va ser el moment de tancar amb un homenatge emocionant al pare i, en el tercer bis, a Chavela Vargas.

Més continguts de