Andorra Land Art, quan paisatge i cultura es donen la mà

Andorra La VellaAndorra acull des d’avui i fins al 10 d’octubre la primera biennal Andorra Land Art (ALA), que té com a objectiu fer veure de manera diferent el paisatge a través d’una vintena d’instal·lacions artístiques repartides per diferents punts de la geografia del país. Així ho assegura el seu comissari, Pere Moles, que fa dos anys que treballa en la idea -sorgida arran d’un viatge al nord d’Anglaterra-, primer inventariant les localitzacions idònies i després buscant els artistes i aconseguint que les obres interactuïn amb l’indret escollit.

El land art, o art de la natura, és un moviment artístic sorgit a finals dels anys 70 als Estats Units, com un art creat utilitzant materials de la naturalesa o transformant el paisatge. En el cas de la mostra organitzada a Andorra, Moles reconeix que les obres no estan necessàriament creades a partir d’elements naturals, però sí que compleixen l’objectiu fixat, que és transformar la manera de gaudir del paisatge on s’ubiquen. Així, durant els últims dies ja s’han anat col·locant obres com Gallo, de l’artista Demo, instal·lat als jardins de Casa Rossell i mirant precisament cap a l’antic galliner; una cascada de llumins titulada Bois de poche, a la façana del Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria, a càrrec de la francesa Marie-Hélène Richard, i una mantis religiosa gegant al costat de l’església de Sant Jaume dels Cortals, a Encamp, de l’artista belga David Vanorbeek. Des de ja fa dies, l’església de Sant Joan de Caselles de Canillo està acompanyada del ramat de vaques de l’andorrà Toni Cruz.

Una de les instal·lacions més singulars és la tela de 150 metres que recorre la tartera del pic de Carroi, sobre la vall central del país, que obligarà el visitant a fixar-se en l’indret i a admirar-lo des d’una perspectiva diferent. Es tracta d’una de les instal·lacions que a l’organització li agradaria que quedés fixa, tal com passarà amb l’obra Estripagecs, que Moles ha ubicat al Parc Natural de Sorteny (Ordino), o amb les pintures de realitat augmentada que embelleixen diversos edificis de la part alta d’Escaldes-Engordany, de l’andorrà Tito Farré.

Una altra peça pensada especialment per al lloc que ocupa és Into the wood, de Xavier Puente. Es pot trobar al claustre del Santuari de Meritxell, i és una peça de fusta de forma arrodonida amb els tirabuixons que caracteritzen l’autor, i amb una cara ennegrida pel foc, en clara referència a l’incendi que va cremar l’antic santuari el 1972.

Obres, exposicions i Zona Ras

En total són 25 artistes de set països diferents els protagonistes de les instal·lacions i les exposicions que estaran repartides per diferents indrets, així com a la Zona Ras, l’espai d’aprenentatge i creativitat que s’ha situat a l’entorn del llac d’Engolasters. El lloc combinarà exposicions d’artistes andorrans amb diversos tallers per a escolars, i està obert a tothom que vulgui fer-hi la seva aportació artística.

L’ALA també vol posar de relleu les obres d’aquest moviment que ja existeixen al país, ubicant algunes peces a prop de les escultures que artistes de renom van fer per al 25è aniversari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El projecte, amb un pressupost de 200.000 euros, pretén captar un públic cultural, encara molt minoritari a Andorra. Moles considera que el govern hauria d’apostar més per aquest tipus de turisme, de la mateixa manera que ho fa amb els esdeveniments esportius. “Tant de bo arribéssim a la meitat del que s’ha aconseguit amb el turisme esportiu”, diu. El seu objectiu, però, no és econòmic, sinó consolidar el projecte perquè “en pocs anys puguem ser un referent europeu”.