Art per a una situació d’urgència

BarcelonaEl model centenari de la Biennal de Venècia d’art, dividit en pavellons nacionals, sovint ha sigut qualificat d’obsolet i de retrògrad els últims anys. Mentre que la Documenta de Kassel es considera l’exposició d’art contemporani més important i un termòmetre del panorama global, la Biennal es pot veure com l’escenari eclèctic on cada país se situa en el panorama global de l’art amb més o menys encert. Entre tanta oferta -hi ha 88 participacions nacionals- no és fàcil cridar l’atenció: sovint a les portes dels pavellons menys transitats dels Giardini hi ha agents de premsa que reparteixen informació per captar els periodistes i altres professionals que van de pas cap a altres espais.

El director artístic de l’última edició de la cita veneciana, Massimiliano Gioni, va ampliar la idea del que es considera art i el que no, esquitxant l’exposició central de creadors marginals. El d’aquest any, el nigerià Okwui Enwezor, el primer africà en els 120 anys d’història de la cita veneciana i que va ser director de la Documenta de Kassel del 2002, promet remoure les aigües tranquil·les dels canals venecians. “Cent anys després dels primers trets de la Primera Guerra Mundial i 75 anys després del començament de la Segona Guerra Mundial, el panorama mundial tornar a estar destrossat i en desordre”, diu la seva presentació. “Està marcat per una agitació violenta, presa del pànic pels espectres de la crisi econòmica i per un caos viral, de polítiques secessionistes, d’una catàstrofe humanitària en alta mar, de deserts i zones frontereres, mentre els immigrants, els refugiats i gent desesperada busquen refugi en terres aparentment tranquil·les i pròsperes. Arreu on es mira salten a la vista a totes les regions del món una nova crisi, la incertesa i una inseguretat cada cop més profunda”.

Nous països al temple de l’art

L’exposició central de la Biennal, comissariada per Enwezor i titulada Tots els futurs del món, inclourà 136 artistes de 53 països, molts dels quals sovint han sigut considerats, segons Paolo Baratta, el president de la Biennal de Venècia, “perifèrics”, com Palestina, Síria, Ghana, el Líban, el Pakistan i Bòsnia. 89 dels artistes hi exposen per primera vegada i 159 de les peces són de nova producció. La llista també inclou noms consagrats internacionalment com Chantal Akerman, Georg Baselitz, Christian Boltanski, Walker Evans, Hans Haacke i Robert Smithson. Dins el recorregut hi haurà dues petites antològiques: una amb obres de Bruce Nauman, consistent en textos de neó, i una altra dedicada al cineasta recentment desaparegut Harun Farocki, de qui es podran veure 87 pel·lícules. Una altra de les propostes d’Enwezor és l’Arena, un espai que acollirà performances, entre les quals n’hi haurà una de la cubana Tania Bruguera, i altres activitats paral·leles. La representació espanyola estarà reduïda a una sola artista, Dora García.

Salvador Dalí, un artista complicat

El punt de partida del pavelló espanyol, comissariat pel barceloní Martí Manen i titulat Los sujetos, és la figura de Salvador Dalí. En la línia de les últimes lectures de l’obra de l’artista empordanès, el comissari s’ha capbussat en el Dalí pioner de la performance i de l’ús dels mitjans de comunicació per forjar-se una imatge pública, darrere de la qual podia viure en llibertat. La seva figura serà la porta d’entrada a les obres de tres artistes que estiraran el fil de la contemporaneïtat de Dalí: Francesc Ruiz, el duet format per Helena Cabello i Ana Carceller, i Pepo Salazar, que abordaran temes com l’homosexualitat i la gestió de la identitat i la diferència.

De les quatre exposicions catalanes a Venècia, la d’Albert Serra, una macroinstal·lació audiovisual titulada Singularity al pavelló català, és la que ha aixecat més expectació.